El castellà s'ha convertit en la llengua vehicular de les noves generacions catalanes. Només cal parar l'orella al carrer -escoltar, que es diu comunament; espiar, que diuen els de Cs- per adonar-te que en un parc infantil, per exemple, de Sant Fruitós, Catalunya profunda, la vintena de nens que hi juguen es parlen entre ells en castellà. O a la manifestació postsentència del 18 d'octubre a Barcelona, la més rejovenida de les celebrades fins ara, entre els crits de «Llibertat», la xerinola dels manifestants era també en l'idioma de Cervantes.

El procés no entén de llengües. Bon punt de partida. Però és preocupant que la generació de Bola de Drac hagi deixat pas a la de Bob Esponja. Els actuals amos del comandament del televisor a les cases passen del Club Super3. El canal infantil de TV3 ha estat durant anys una eina de país bàsica per fomentar l'ús del català. I ara, marca mínims històrics: 0,6% de quota de pantalla. Residual. Tots els canals per a infants han perdut audiència per l'auge de les plataformes digitals, però la caiguda del Super3 és dramàtica i accentuada per una raó: li falta pressupost per reanimar una programació pobra. Les Tres Bessones i Els Germans Kratt no poden competir amb el Bob Esponja, Simón, els Trolls o la Cleo i el Cuquin. La situació no la salva ni el Mic. Si el Govern català no hi posa diners, potser caldrà fer un verkami.