NNomés és un partit de futbol», ha dit Zidane sobre el clàssic d'avui entre el Barça i el Madrid quan li han demanat sobre la possible acció que planeja Tsunami Democràtic. A mi m'agradava Zidane quan era jugador. Era molt bo i fi. Amb estil. Em continua agradant d'entrenador. Bé, de fet no sé si ho fa bé o malament. No hi entenc. L'obligació del Madrid, igual que la del Barça, és ser el primer. Em refereixo a que acostuma a ser moderat. No fa escarafalls i generalment se'l veu tranquil a la prèvia i després dels partits. Fuig de radicalismes en un món, el del futbol, on sembla que tot hagi de ser blanc o negre, sense matisos ni grisos. Es menja gripaus i pressions, com tots els entrenadors d'elit. A vegades em demano com aguanten tanta pressió. És clar que la mesada i els privilegis que gaudeixen hi deu ajudar, i molt. Però no és això al que anava. Us volia dir que m'intriga què passarà avui a Barcelona. L'acció del Tsunami té detractors -un Barça-Madrid no es toca, asseguren- i qui defensa que un partit de futbol amb un potencial de 650 milions d'espectadors a tot el món bé mereix algun terrabastall per escampar la causa. A veure. L'endemà tot continuarà igual ?. No. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha de dictar sentència sobre la immunitat d'Oriol Junqueras, i Carles Puigdemont en prendrà nota. Entre una cosa i l'altre, quins nervis, no ?
