Hauria desitjat estar equivocat, però com veia a venir va tornar a passar. Hipocresia i engany una vegada més a la cimera. Com el del lobby energètic Endesa, l'empresa més contaminant de l'Estat espanyol; Santander i BBVA, bancs dels que més han invertit en combustibles fòssils, o Volkswagen, multinacional implicada en el Dieselgate, que han fet servir l'esdeveniment per «rentar-se de verd», indignat.

Les illes Marshall, a prop de ser empassades pel mar, i més de 350 organitzacions, han fet ressaltar la seva decepció i indignació davant d'una COP que una vegada més «s'ha doblegat als interessos de les empreses contaminants» i al «lobby dels combustibles fòssils». Mentre que aquestes grans corporacions capitalistes gaudien d'un espai privilegiat a la COP, n'eren expulsats cent activistes per protestar contra la inacció dels governs. Aquesta és la realitat d'aquestes cimeres hipòcrites. El carrer ha estat un bon termòmetre a Madrid de com la població sent l'emergència climàtica. La multitudinària manifestació de desenes de milers de persones que va omplir la seva artèria principal el 7 de desembre passat constitueix la millor resposta a les paraules buides i a la garraperia interessada amb què els governs retarden la urgent resposta a una realitat que provoca milions de morts i desplaçats, així com un maltractament sense fi al planeta.

L'evidència que el benefici privat d'uns quants, motor de l'economia capitalista, xoca amb l'interès de la humanitat en el seu conjunt i es comença a estendre en pancartes i consignes, i anuncia, també , la necessitat urgent de trencar amb els dogmes neoliberals. En fi, una vegada més la cimera climàtica la COP25 ha decebut. Els joves, els països que més pateixen i la ciutadania mundial estan decebuts i emprenyats. Amb prou feines, i només sota la pressió de la més gran mobilització que hi ha hagut mai en una cimera climàtica, s'han mantingut els objectius de la cimera de París del 2015. Mantingut! I tot, sota el mateix llenguatge enganyós, hipòcrita, que permet «salvar la cara» a governs i multinacionals dels estats més poderosos i contaminants, mentre bastonegen el planeta sense pietat cimera rere cimera. En finalitzar la COP25 els compromisos han quedat una vegada més buits de contingut. De cimera a cimera climàtica, els governs actuen com a autòmats seguint ordres dels lobbys, ajornen prendre cap decisió important, fan cas omís al cada vegada més gran clam popular i de la ciència.

El motiu de fons és que el sistema no permet prendre decisions que atemptin contra els grans interessos privats. El capitalisme necessita seguir la depredació del planeta, de la natura i els éssers humans, perquè ell pugui continuar sobrevivint. No tenen humanitat ni sentit comú. I cap argument científic, dades objectives, incendis, huracans o raó humanitària els farà canviar: per sobre de tot hi ha augmentar el benefici privat. Fins i tot hipòcritament «pintant-lo de capitalisme verd».

Però no tot va ser negatiu en aquesta cimera. Ha estat probablement també el punt més alt de consciència ambiental de la humanitat: la gent al carrer, a la cimera social, al crit «amb aquest sistema anem al desastre», a l'aniquilació de la vida al planeta. I ja ho diuen milions de joves i no tan joves a tots els continents. Ho diuen la immensa majoria de científics. Ho diu l'ecofeminisme. Ho diuen associacions de veïns al costat dels ambientalistes. Ho diuen i, sobretot, el combaten. Però encara falta que sindicats i altres moviments populars, i també una part de la mateixa esquerra política, entrin a fons en aquesta batalla i vegin que depèn de totes perquè realment canviïn les coses. No de les hipòcrites COP del clima, on els governs dels principals estats capitalistes i imperialistes bloquegen les mesures que atempten contra «el seu desenvolupament» i el seu mercat capitalista. No es pot esperar més!