S'acosten les festes de Nadal i les estereotípies tornen, podem encarar aquest període amb actituds i sentiments ben diferents. Cada persona les afronta com pot; en funció del seu estat anímic, la situació personal, familiar, laboral, econòmica i, sobretot, del seu entorn proper, tot juga per tal d'assolir un sentiment, una percepció del que espera, desitja o vol evitar.

No fa gaire temps, els contes de Charles Dickens formaven part de la decoració pel·liculera nadalenca, ja no els seus llibres. En Dickens fou un agitador social, la seva capacitat de crear personatges verídics i de relatar les desigualtats socials encara tenen la seva vigència en un temps, actual, on les desigualtats socials no han fet més que créixer. I les desigualtats socials impacten en el benestar de les persones, la percepció de la seva salut i els factors d'emmalaltir tant físicament com psíquicament. Una altra constatació que els factors determinants de salut estan fora del sistema sanitari.

Esmento Dickens perquè va ser capaç de relatar, a voltes amb un humor negre, la hipocresia d'una societat, l'anglesa, que podria ser la nostra. I em ve a tomb perquè la hipocresia perdura en aquesta societat global. Quin espectacle, aquest dies, a la Cimera Mundial del Canvi Climàtic de Madrid per delegació de Xile, i sota l'organització de les Nacions Unides! Per una banda, l'opinió generada i ampliada pels mitjans de comunicació envers el tema, la protesta i les demandes de la societat civil, pivotades i personalitzades en una agitadora adolescent i amb un fort caràcter, la gran Greta (que espero estigui ben aconsellada i protegida, si no, en temps venidors, tindrem un altre personatge trencat), i la decepció de la declaració final, incapaços els governs i administracions de donar resposta clara, eficaç i eficient vers un perill real. Només els estúpids de tota mena i classe social fan una negació del problema, o és que ja els interessa negar-ho? S'ha acabat la cimera i les notícies relacionades amb el canvi climàtic les trobem parlant, a l'espai del temps, dels aiguats.

Observem l'empresa Aramco, empresa estatal de gas i petroli de l'Aràbia Saudita, amb uns beneficis l'any passat de 110.000 milions de dòlars i uns dividends de 75.000 milions de dòlars (quasi tres vegades el pressupost de la Generalitat de Catalunya), una empresa que, sens cap dubte, té els seus lobbies i lobbistes per influir en les decisions del seu i altres governs. I que fa una setmana va obtenir uns 23.000 milions de dòlars en posar a la venda, en accions, nomes l'1,5% del seu capital. Qui mana al món? Les grans empreses com Google, Apple... o els governs, tenen aquesta capacitat d'una decisió efectiva?

Intentem gaudir de les festes, malgrat que des de fa un temps, i temo que ens hem de preguntar si deixarem un món millor per a les generacions futures, o continuem instal·lats en el dispendi energètic i econòmic sense mesura. Volem continuar instal·lats en la hipocresia o estem compromesos en una solidaritat racional global; és per aquest motiu que demano perdó als més joves.