La cavalcada dels Reis d'Igualada, la més antiga de Catalunya, compleix enguany 125 anys. Amb aquest motiu, s'han organitzat diverses exposicions temàtiques i altres activitats de record i de celebració. Com saben molts catalans, el fet més distintiu d'aquesta festa no és tan sols la seva antiguitat sinó un model d'organització que fa possible que tots els infants d'Igualada tinguin les seves joguines de Reis la mateixa nit del dia 5, gràcies a un miler de patges que els les porten personalment a casa seva. Tot plegat implica un muntatge espectacular que envolta la celebració d'una màgia espectacular i la converteix en una festa única i singular que els igualadins, tant els residents com els forans que hi acudeixen puntualment amb els seus descendents petits, viuen amb una intensitat especial.
Sempre que es parla dels trets distintius de la ciutat, d'aquelles fites del calendari que tothom espera amb delit, la festa dels Reis hi ocupa un lloc de preferència. I en aquesta valoració compta molt el fet que tot l'esforç voluntariós de l'organització té com a destinataris els infants, que quan creixin recordaran aquells dies com un moment irrepetible.
Un aniversari com el d'enguany justificava el propòsit inicial de TV3 de retransmetre la cavalcada. Però vet aquí que aquest desig va topar, tot d'una, amb la correcció política, una plaga que gradualment va imposant la seva llei en tots els àmbits de la nostra societat, amb justificació o sense. Prenent peu en una realitat tan allunyada de nosaltres com la dels Estats Units o el Canadà, algun grup organitzat que té presència al comitè de personal de la televisió catalana, i que es mobilitza contra el que s'anomena el blackface, ha aconseguit paralitzar la intenció inicial de TV3 i la retransmissió no es farà, amb l'argument d'un desacord amb el fet que els reis, i particularment el rei negre, hi vagin pintats. S'obliden, doncs, els 125 anys d'una tradició que mai no ha mostrat ni el més lleu indici de racisme i en la qual els protagonistes de raça blanca es pinten tots del color que correspongui per fer viable el recorregut per les cases del miler de criats blancs, rossos i negres de la cavalcada.
Més que per la decisió de la televisió catalana, que no té cap incidència pràctica en el desenvolupament de la festa, la majoria dels igualadins s'ha sentit desconcertada de comprovar fins a quin punt determinats corrents d'opinió sorgits de contextos totalment diferents dicten la seva llei en àmbits de casa nostra que no han establert en cap moment cap tipus de discriminació. Al contrari: tothom ha vist sempre en la cavalcada de Reis una tradició que iguala tots els residents de la ciutat i els uneix al servei dels infants, els autèntics protagonistes d'una nit d'il·lusió tan especial.
Cal reconèixer, és veritat, que certs canvis i certes modes religioses i culturals ens atrapen sovint, com se sol dir, amb el peu canviat. Això ens obliga sens dubte a repensar els nostres comportaments i la nostra manera habitual de mirar les coses, fins a l'extrem de fer-nos canviar a vegades de conducta. Això afectarà també, com no pot ser d'altra manera, els organitzadors de la festa igualadina, que hauran de fer equilibris nous per posar de manifest la seva voluntat autènticament integradora de tots els ciutadans, siguin autòctons, siguin nouvinguts. Al mateix temps, però, caldrà filar prim per distingir el que és essencial del que és accessori. I l'essencial de la cavalcada igualadina és, sense cap mena de dubte, que no es perdi pel camí la voluntat històrica, des de fa 125 anys, de posar-se al servei dels nostres infants.
