Gràcies al PSC i al PSUC, avui Catalunya té una escola que no separa els alumnes per llengua. Els nostres companys Marta Mata i Pepe González van ser capaços de construir un gran consens malgrat que tant CiU com inicialment ERC hi estaven en contra.
Catalunya ha estat i vol seguir sent una societat oberta, tolerant i plural i és per això que els i les socialistes combatem el pensament únic, l'homogeneïtat cultural i el monolingüisme que divideix i empobreix. El nostre objectiu ha estat i és enfortir una sòlida convivència partint del fet inqüestionable que la nostra societat, compromesa amb el foment de la llengua catalana, disposa de dues llengües de comunicació al territori, que són el català i el castellà, juntament amb l'aranès a l'Aran. Avui molts catalans ens identifiquem amb més d'una llengua, mostra de convivència dialogada. Vivim la nostra riquesa lingüística en positiu.
El debat encès i els atacs que ha provocat la proposta del PSC de flexibilitzar un mètode d'aprenentatge de llengües com és la immersió mostren clarament que estem en un debat que va molt més enllà de l'educació. En una Declaració de 1981 el PSC ja es va comprometre a «una tasca permanent i vigilant en favor del restabliment del català com a llengua pròpia de Catalunya; una actitud ferma en defensa dels drets de les persones a fer servir la seva llengua, ja sigui la catalana o la castellana; i un rebuig decidit enfront de qualsevol intent de divisió del poble treballador de Catalunya».
Amb aquests tres paràgrafs comença la resolució aprovada pel PSC al 14è Congrés celebrat aquest cap de setmana, el que era un paràgraf s'ha convertit en una resolució de quatre folis pel fet que, interessadament, alguns han volgut fer creure el que no era. El PSC no deia res a la ponència que abans no haguessin dit el cap de l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona, o l'actual conseller d'Ensenyament: «L'aprenentatge de llengües a l'escola s'ha d'adaptar a la realitat sociolingüística de l'entorn, que no és homogènia arreu de Catalunya i, per tant, el tractament curricular no pot ser el mateix a tot el territori. Seguirem apostant, com ho fa la llei d'Educació de Catalunya, pel català com a llengua vehicular a l'escola, alhora que modernitzarem i flexibilitzarem el model d'immersió per tal que doni resposta a les necessitats actuals fruit de la complexitat de l'escola, tot avançant cap un model plurilingüe».
Sembla que qui ho vol entendre ho entén ràpid: no és el mateix Manresa que Cornellà i menys el Pont de Vilomara que Seva, i això fa que l'escola necessiti de més reforç de castellà en uns indrets que en uns altres.
El món canvia ràpidament, per a molts nois escolaritzats els anys vuitanta i noranta, l'aprenentatge del català significà un instrument per l'ascensor social, avui aquest instrument ho és per a tots l'anglès. L'anglès s'ha convertit en el món actual en l'eina de comunicació global i necessitem que els nostres joves surtin de l'escola amb un coneixement més que suficient d'aquesta llengua fonamental per al seu futur. Els que creiem en la igualtat d'oportunitats no podem permetre que continuï la situació actual, que per aprendre un tercer idioma els nostres joves hagin d'anar a escoles privades fora del seu horari escolar.
Els que compartim amb Nacions Unides que les llengües són els instruments més poderosos per conservar i desenvolupar el nostre patrimoni, tant el tangible com l'intangible, promoure-les significa no només preservar la nostra riquesa cultural sinó que també afavorim la solidaritat entre les persones i els pobles a través de la compressió i la tolerància.
