El 25 d'octubre del 2019 van enterrar el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Pujol Andreu, mort a causa d'un càncer. Era catedràtic del Departament d'Economia i d'Història Econòmica. Nascut el 26 d'abril del 1956 al Poble Sec de Barcelona, va presentar la seva tesi doctoral el 1988 sobre «Les transformacions del sector agrari català entre la crisi finisecular i la guerra civil», dirigida per Ramon Garrabou. Posteriorment, es va especialitzar en alimentació, concretament sobre la llet a Catalunya i temes molt lligats a la biohistòria, com la relació entre l'estatura dels quintos i l'alimentació que han rebut de petits. Va considerar que la difusió de llet fresca va ser un canvi significatiu en la dieta europea que ell analitza en profunditat entre mitjan segle XIX i el 1936 al Principat de Catalunya. S'adona que el consum de llet augmenta gràcies a les innovacions tecnològiques, als avenços en microbiologia i nutrició, la tasca dels metges i d'algunes institucions públiques que van fomentar el consum de llet fresca. Pep Pujol, ara fa 10 anys, en un congrés d'història econòmica d'Espanya que es va celebrar a Carmona (Sevilla), en un castell musulmà reconvertit en parador, on es feia el congrés, va conèixer un amic meu que m'informa que hi va assistir amb la seva segona dona. Una de les seves filles fa teatre, Alba Pujol, i recentment s'ha estrenat l'obra, al festival Temporada Alta de Girona, Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers, de les converses d'una filla amb el seu pare que ha de morir, on l'actor Pep Cruz fa el paper de Pep Pujol. Amb molta rapidesa la filla escriu les converses amb el seu pare i Àlex Rigola els ha donat forma teatral. L'Associació Espanyola d'Història Econòmica va concedir a Pep Pujol el premi a la trajectòria 2019, a la docència i investigació, conscient que ja estava molt malalt, però tot i així el va agrair. Des del 1989 va investigar els múltiples indicadors dels nivells de vida amb la integració de variables biològiques i demogràfiques, la seva gran aportació a la historiografia catalana, que cristal·litza en el projecte de bases de dades NISAL sobre Alimentació i Història, en el qual col·labora, entre d'altres, Roser Nicolau, professora també d'Història Econòmica a la UAB, especialista en transició demogràfica. Aquest projecte analitza els nivells de vida en salut i alimentació dels segles XIX al XXI i permet l'accés públic a les dades, a canvi de la difusió dels resultats dels projectes d'investigació.
Fins i tot a Múrcia, a la càtedra que dirigeix José Miguel Martínez Carrión, hi ha amics de Pep Pujol que estudien l'evolució de l'estatura dels quintos o l'antropometria i han contractat catalans, com Josep Maria Ramon-Muñoz, de Cervera, que va estudiar, entre altres ciutats, les quintes de Manresa i Vic. Aquestes dades, degudament buidades i tractades, ens informen de les estatures mitjanes de la població catalana. Si observem la web de Josep Pujol, de l'associació espanyola d'història econòmica, veurem companys com Francesc Valls Junyent, nascut a Igualada el 23 de juliol del 1966 i mort recentment, el 30-11-2017. Arrelat als Hostalets de Pierola, a cavall de les comarques de l'Anoia i el Penedès, és autor de La Catalunya atlàntica, celebrada per historiadors de la talla de Josep Fontana, i de la tesi doctoral, El paper de les exportacions vitícoles en la configuració de les relacions exteriors de l'economia catalana: 1672-1869, dirigida per Pere Pascual, que va obrir nous camins per entendre la viticultura mediterrània.
Lamentablement, els treballs de Pujol, Ramon-Muñoz i Valls contrasten amb la pobra tradició de l'escola d'història de la medicina de Barcelona, que estava molt desprestigiada fins a l'arribada del grup de treball en història de la ciència de la UAB encapçalat per Agustí Nieto-Galán. Al País Valencià ja fa temps que hi ha una bona escola d'història de la medicina dirigida per Josep Bernabeu Mestre, que ha treballat en l'àmbit dels Països Catalans. Des del 2012 és director del departament d'infermeria comunitària, medicina preventiva i salut pública, història de la ciència, de la Universitat d'Alacant. Des del juliol del 2018 és director acadèmic del centre de gastronomia del Mediterrani a Dénia. Alguns dels seus deixebles són en universitats valencianes i andaluses, on destaquen especialment.
