Ara que l'exrector de Sant Vicenç, David de Vargas, és a la presó, és fàcil concloure que una carrera com la seva només podia acabar així. No correm tant. El 2007, quan aquest diari va començar a airejar les seves maniobres, De Vargas tenia al seu costat una colla de feligresos fidels i combatius; el defensaven des d'El Mundo els promotors de Ciutadans, i gaudia del suport incondicional del sinuós bisbe Romà Casanova i del vicari de ferro, David Comte. Quan De Vargas va demandar aquest diari amb el suport explícit del bisbat, la posició del rector era molt forta, i va continuar sent-ho quan el diari va ser absolt. El rector va seguir actuant com un petit dictador corrupte. Al final, ves per on, qui de debò li va parar els peus no va ser cap autoritat lúcida i competent sinó l'aparentment inofensiva Associació d'Enterraments, a la qual De Vargas havia desposseït dels seus fons. Discretament, l'associació va contractar un especialista en Dret canònic que va fer una feina detectivesca per elaborar un dossier que incloïa les seves activitats homosexuals i la seva presència en webs de contactes gais, incloses dues fotos amb un jovenet mig despullat. L'associació ho va enviar directament al Vaticà, que el va expulsar. Robar, passi, devien pensar, però gai, de cap manera. Després, De Vargas va continuar la seva carrera delictiva, però ja sense la cobertura que li donava ser capellà. Si hagués conservat la protecció d'una sotana autèntica, potser encara hi seria.
