El Nadal neix al Portal de l'Àngel de Barcelona, s'encén a Preciados de Madrid, brilla a Bond Street de Londres i s'il·lumina als Camps Elisis de París, a Causeway de Honk Kong i, és clar, a la Cinquena Avinguda de NY. El Nadal es marceix, es fon, es desploma a Guimerà Street, de Manresa, és clar. Manresa malda per reeixir amb el seu carrer més comercial per excel·lència i no se'n surt ni per Nadal. Que és quan fracassa millor. Tinc la teoria que Manresa no sabrà com fer-se veure enllà com a capital fins que no sàpiga, entre altres coses, com s'ha de caminar pel carrer Guimerà. Caminar, comprar, passejar, gaudir. Tot això, al Guimerà no és possible. I els que hi viuen, hi venen, hi passegen i el creuen ho saben. El problema diuen que és el bus, si ha de passar o no per allà, pel mig, no, el problema no és el bus, el bus és el símptoma de quan no saps què fer amb alguna cosa. Aquest dijous m'hi he passejat, pels carrers cèntrics engalanats: al primer tram de Passeig abans de Crist Rei, els arbres enllumenats tenen i donen un punt de classe. El ninot de davant de Crist Rei apunta maneres però no sé quines. Donem-ho per bo. El tram central del Passeig, tan noble que el venem, està «ocupat» per unes carpes de venda de coses que estan bé si no fos per la pretensió de dir-ne Fira de Nadal. No és culpa dels paradistes, oju!, sinó de com els posen. Desolat. A plaça Sant Domènec, la pista de patinatge està demanant a crits, i jo també, que tot l'entorn estigui ple, replè, de casetes xules de Nadal Gran Ambient. No sé què esperen. On es pugui estar, gaudir, degustar, comprar. Al carrer del Born s'hi han lluït, per bé, Sant Miquel els ha quedat kitch i la plaça Major no llueix el seu millor encant, nadalenc. Però és que l'encant, la plaça, no el llueix mai, però això ja seria un altre article. Quan de retorn entres al Guimerà, t'adones que el Nadal s'ha fos. O no hi ha arribat. La no-decoració i la lluminària, només, als comerços que han pagat -les franquícies fan l'orni- indiquen que alguna cosa no va bé, gens bé. Mentre hi passejo, a pas ràpid no fos cas, sé que demà, divendres, i dissabte, el tallaran del tot a la circulació. I quan el tallen, del tot, el maten. Amb pilones de ciment i tanques al capdamunt que és com dir: carrer tallat per obres. El tallen i punt. No conviden a res més. No pots convertir un carrer en illa comercial només posant pilones per tallar el trànsit. I amb el bus, s'ha de ser creatiu. Potser hi ha de seguir passant, però amb gràcia. I és possible fer-ho. Has de fer més coses. L'has de convertir en casa, en lloc on s'està bé. I al Guimerà no s'hi està bé. Fins quan? La resposta, si és que en té, la té l'Ajuntament i ha de ser, generosa, arriscada, creativa, clàssica -sí, perquè això que s'hi ha de fer ja està inventat- ha de ser lluminosa, envoltant acollidor. Potent. Ha de tenir gràcia, màgia i ample, i... sobretot cal, i mira que el més difícil ja ho tenim, cal un carrer com el que ja tenim. Un eix. Un Guimerà Street. No sé què estan esperant, però ja van tard, un Nadal més tard.
