El comerç físic tradicional està afrontant un repte majúscul amb la popularització de les compres per Internet. A la botiga tradicional que ha superat l'amenaça dels grans magatzems i de les grans superfícies -cada cop més orientades a fer de grans magatzems- li ha sortit un rival encara més temible. Afegim-hi els nous models familiars i les noves aspiracions que fan que les noves generacions no tinguin gaire interès per passar mitja vida darrere d'un taulell i tindrem una equació paorosa. Aquest és el context en què cal situar la marea de tancaments -la majoria per jubilació- que estem veient al centre de Manresa. No és un fenomen de repercusions només econòmiques, perquè en la nostra societat les zones plenes de comerços per on passejar formen part d'un estil de vida i d'una concepció de la ciutat. És un fenomen temible per a tothom. En aquest context, l'últim que convé és que el comerç sigui incapaç de posar-se d'acord per dinamitzar la clientela i que s'escampi un sentiment d'inseguretat per la proliferació de robatoris, ni que siguin nocturns. A Manresa, ambdues coses estan fallant.
