Fa tres dècades, el govern del PSOE va aprovar la Llei orgànica general del sistema educatiu, que, entre molts altres canvis, partia l'ensenyament obligatori entre el primari i el secundari en els 12 anys. A la pràctica, suposava que noies i noies que abans canviaven l'escola per l'institut als 14 anys, a partir d'aquell moment ho feien dos anys abans. No és un trauma, però el cert és que aquest pas va provocar una certa desestructuració de les aules, que sobretot paguen els pobles que no disposen d'instituts, quan veuen marxar els seus alumnes a estudiar als pobles del costat. Aquesta setmana, la Generalitat ha anunciat la propera creació de nous instituts escola, un model al qual sembla que s'aferra el departament. Una aposta per la qual cal felicitar-se, perquè suposa mantenir quatre anys més els alumnes als seus pobles, i perquè alhora facilita donar continuïtat als models educatius implantats en cadascun dels centres, entre la primària i la secundària. I, al capdavall, és una aposta pel reequilibri territorial.
