Arribava Nadal i arribaven els Pastorets. A les pàgines especials que aquest diari dedicava a la festa tradicional en l'edició del dissabte 22 de desembre de fa quaranta anys es dedicava una pàgina als Pastorets del llavors anomenat Cercle Familiar Recreatiu (popularment, llavors i ara, Els Carlins), a través d'una conversa amb Rossend Mata, director del quatre escènic. Aquest recordava quan en l'escenari del carrer de la Sabateria es representava una versió en castellà perquè, deia, ja es feien en català a l'Ateneu, a la Societat Coral Sant Josep i a les Congregacions Marianes. Després, quan aquests van anar desapareixent, els Carlins va adoptar el text català de Folch i Torres. De quatre Pastorets a Manresa a només uns, era la pregunta. I aquesta era la resposta d'en Mata: «Encara que sembli que sorgeixen molts grups teatrals, n'hi ha pocs que tinguin una estabilitat i portin una continuïtat. Amb els Pastorets sorgeixen una colla de problemes de pressupost i de muntatge escènic que molts no poden superar. I actualment no es poden presentar coses en capses de llumins. D'altra banda, els Pastorets necessiten molta gent, que no és gens fàcil de trobar».
