A Berga la tradició dels Pastorets és molt arrelada. És clar que moltes altres poblacions poden dir el mateix, però els berguedans tenen una especial estima per aquesta cita anual que es tant escènica com cerimonial. «Per Berga els Pastorets són com la Patum d'hivern i mig Berga hi ha actuat des de 1901 any que es varen començar a fer», explicava fa quaranta anys el llavors director de La Farsa, Daniel Tristany. Però aquests Pastorets tenen una cosa especial: les «garrofes». Tristany ho explicava (els de Berga no cal que ho llegeixin, perquè ja ho saben): «En l'obra d'en Pitarra hi ha un moment, cap al final, que en Garrofa, típic personatge dels Pastorets, torna de l'infern i explica amb moltes mentides tot el que ha vist. Pitarra parla de problemes de la Barcelona de l'Eixample; nosaltres, La Farsa, hem substituït aquest text per les 'garrofes' [tirallongues de versos humorístics] premiades en el concurs que organitzem cada any entre els berguedans. La gent s'ho passa bé sentint animalades i sàtires sobre coses que han passat durant l'any». «Molta gent segur que només ve per les garrofes, que cada any són diferents», deia també.
