En els últims 10 anys l'Ajuntament de Manresa s'ha dedicat a la sempre poc agraïda tasca de reduir el deute mentre altres ajuntaments de grans ciutats catalanes l'han reduït menys o fins i tot l'han fet créixer. El 2008 Manresa era la segona gran ciutat amb més deute per habitant. Ara, continua a la part alta, però baixa fins al lloc 8 d'una llista amb 23 municipis.

I fer-ho té mèrit. Retallar deute és una feina que als polítics sempre els costa perquè és d'aquelles coses invisibles que difícilment tenen cap retorn electoral, i a sobre és una maniobra amb risc, molt risc. I més quan el que s'ha de retallar és un deute heretat d'anteriors equips de govern. I és que retallar endeutament vol dir assumir què no es pot fer (gairebé res) i a sobre menjar-se les inversions els mèrits de les quals s'han penjat els predecessors. I també vol dir que si al cap de quatre anys de vaques magres, veient una ciutat amb poques inversions, uns carrers amb un escàs manteniment, trobant a faltar policies, amb serveis que van al límit de la seva capacitat i un llarg etcètera, les eleccions les guanyen uns altres, se'ls hauran deixat uns comptes més propicis perquè la roda de l'endeutament i els mèrits de fer una ciutat millor als ulls dels ciutadans se'ls acabin emportant uns altres, a qui es podria deixar una motxilla plena de números vermells sense ser-ne mai més responsable.