La sentència emesa pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, referent a les qüestions prejudicials presentades pel Tribunal Suprem, ha causat un autèntic ter-ratrèmol. Com bé ha descrit, en la seva columna de dissabte al diari El Periódico Julio Llamazares, «Tots Jutges», en qüestió de minuts tota la munió d'opinadors i tertulians fixaven posició segons els seus pensaments polítics. He de reconèixer que jo l'he hagut de llegir, molt atentament, diverses vegades per intentar trobar el desllorigador que porta el tribunal a dictar aquesta sentència i, si soc sincer, tinc molts dubtes de la solució futura.
Soc dels que creuen que Oriol Junqueras havia d'haver pogut anar a recollir l'acta de diputat al Parlament Europeu, com ho va poder fer amb la del Congrés. Més discutible era si podia anar a la sessió de constitució, crec que el risc de fuga era un argument de pes, atesos els antecedents, i feia fàcilment defensable la prohibició. Però aquest no és el cas. El que el Tribunal Suprem va demanar fou que si en Junqueras tenia immunitat o no. Entenc que el Suprem estava segur de la resposta i la qüestió va ser plantejada simplement per tenir cobertura davant un més que probable recurs davant el Tribunal Superior dels Drets Humans. Però, ves per on, el TJUE ha canviat radicalment de criteri, i on sempre havia dit blanc ara diu negre.
El tema és molt més transcendent del que pugui semblar, i supera i de molt llarg la situació actual. El sistema electoral és l'eina que defineix les regles del joc en qualsevol democràcia. De sempre ha estat una llei molt difícil d'elaborar. El cas català és claríssim, encara avui, des de 1980 no hem estat capaços de fer-ne una i ens regim per una disposició transitòria de l'Estatut.
Davant de la dificultat de pactar unes normes comunes la Unió va decidir que cada estat fes la seva llei i en l'única cosa que intervé és en el nombre de diputats a repartir. Aquestes han estat, fins aquesta sentència, les regles del joc. Encara més, dins la mateixa sentència així ho recorda en el paràgraf 69: «Se desprende de estas disposiciones, en su conjunto, que, en el estado actual del Derecho de la Unión, los Estados miembros siguen siendo competentes, en principio, para regular el procedimiento electoral y para proceder, al término de este procedimiento, a la proclamación oficial de los resultados electorales. Por su parte el Parlamento Europeo no dispone de ninguna competéncia general que le permita cuestionar la conformidad a Derecho de la proclamación de estos resultados o controlar su adecuación al Derecho de la Unión.»
Si tenim present que la LOREG (la llei espanyola) en el seu article 224.2 diu: «En el plazo de cinco días desde su proclamación, los candidatos electos deberan jurar o prometer acatamiento a la Constitución ante la Junta Electoral Central. Trans-currido dicho plazo, JEC declararà vacantes los escaños correspondientes a los Diputados del Parlamento Europeo que no hubieran acatada la Constitución y suspendidas todas las prerrogativas que les pudieran corresponder por razón de su cargo, todo ello hasta que se produzca dicho acatamiento.»
Fa difícil d'entendre el paràgraf 71 (clau per a la sentència): «Como ha señalado el Abogado General en el punto 70 de sus conclusiones, estas disposiciones deben interpretarse, por lo tanto, en el sentido de que la adquisición de miembro del Parlamento Europeo, a efectos del artículo 9 del Protocolo sobre privilegios y las inmunidades de la Unión, se produce por el hecho y desde el momento de la proclamación oficial de los resultados electorales efectuada por los Estados miembros», així contradiu la llei espanyola, en què. com ha quedat dit, és necessària l'acatament de la Constitució.
Des d' aquest moment, atès que la sentència no té recurs possible, la Unió Europea està obligada a dotar-se d'una llei electoral pròpia, atès que actualment es produeix una inseguretat jurídica greu per als ciutadans, ja que, per una banda, el tribunal ens diu que ens regim per una llei i poc després, fent servir les seves competències, no la té en compte.
Se'ns dubte no és un tema menor. Fer veure que aquesta sentència no canvia res és igual d'insensat que dir que anul·la la sentència del Suprem vers el judici o no reconèixer que el Tribunal Europeu és competent sobre la qüestió. El tema clau és qui serà capaç de liderar aquesta futura llei?
P.D. Els textos jurídics són en castellà perquè no em sento capacitat per traduir-los.
