Divuit dies va durar la vaga dels treballadors de la Fàbrica Nova de Manresa contra els acomiadaments per absentisme i contra la persona que els havia dictat, el cap de personal, del qual es demanava la destitució. La direcció de l'empresa, que havia declarat el locaut quan els vaguistes s'havien quedat a dins de les instal·lacions, insistia a defensar el directiu i la necessitat de reduir l'absentisme. Finalment, el 28 de desembre del 1979, i sense que fos cap innocentada, es va arribar a un acord del qual Regió7 informava en una nota d'urgència a la primera pàgina. «Els acords són els següents: Examinar l'actuació del cap de personal, admetent informacions i proves aportades pels treballadors. Comissió mixta per a estudiar l'absentisme. Readmissió dels acomiadats si l'absentisme baixa un 2% l'any 1980. No hi haurà sancions per la vaga». Una assemblea de treballadors a l'edifici sindical va acceptar l'acord, i allà mateix es van començar a recollir signatures per al «memorial de greuges» contra el cap de personal. Amb1.200 treballadors, la fàbrica tenia la segona plantilla més gran de Manresa, darrere de la Pirelli.
