Com que somiar és gratis (per ara), somio el carrer d'Àngel Guimerà amb un paviment uniforme de banda a banda. No hi passen cotxes. Només residents, càrrega i descàrrega i serveis en unes hores determinades, i els autoritzats per temes de mobilitat reduïda. Hi ha jardineres amb flors i hi han començat a proliferar les taules i cadires. N'han posat El Farolillo, l'Oscar i Cal Moliné. En un dels locals que van tancar fa temps hi ha obert les portes una granja i en un altre es comenta que ho farà un restaurant. No hi passen autobusos ni taxis perquè l'Ajuntament i el regidor de t0rn es van adonar que mantenir-los en una illa de vianants era un contrasentit, igual que no acompanyar l'argument que es perdrien usuaris del bus amb alguna frase tipus «però ens veiem capacitats per trobar-hi una solució perquè és la nostra feina». El dia de la inauguració molta gent els va felicitar. Feia un sol radiant que convidava a seure en una de les terrasses abans de fer quatre encàrrecs a les botigues. Els comentaris dels ciutadans els omplia la satisfacció per veure materialitzat un projecte del qual es parlava feia anys, a diferència d'altres que han (mal)gastat diners del contribuent i no s'han concretat mai. Aquell dia jo caminava pel mig del Guimerà a l'alçada de la farmàcia. Aleshores, vaig sentir el clàxon d'un cotxe. Em vaig girar i vaig veure que rere meu tenia un autobús que demanava pas. El somni s'havia acabat.
Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.
| L'últim | El més llegit |
