Com ha anat el Nadal? A la gran majoria, de la loteria ens queda el record de l'anunci i res més, a la paperera les dietes estripades, a la tauleta de nit el pot d'Alka Seltzer, a la cartera l'ombra de la Visa esgotada i a l'armari un grapat de mitjons i jerseis obsequiats amb la talla equivocada.

Però encara ho podem salvar, això; no ho dic per la senyora grossa amb cara de Pilar Rahola, que d'aquí a dos dies farà tocar de peus a terra els pobres il·lusos, que encara en queden, convençuts que la nostra sí que els traurà del mal tràngol de sentir el despertador cada matí; ni pels dotze grans que acabaran de fer baixar i tibar la cadena a un any desastrós per al nostre pobre petit país, al qual n'espera un de nou que serà tan fàcil d'empassar com un polvoró arrebossat.

Encara som a temps de ser fidels a aquest contradictori esperit nadalenc i tornar a la seva versió original. El proper divendres a les vuit del vespre al teatre Conservatori, un grapat de persones extraordinàries pujaran a l'escenari posant-hi tot l'esforç i la il·lusió, superant barreres i fent una aposta clara per la inclusió, en un espectacle que pretén despertar les emocions, compartint-les i encomanant-les.

Són més d'un centenar de veus de diferents col·lectius socials, color de pell, edats, creences i procedències, que s'han aplegat per fer-nos recordar que existeix un Nadal diferent; un Nadal que, com va voler explicar el relator de somnis Charles Dickens, encomana caliu humà i valors que ens haurien de dur cap a un món més just i solidari. Són persones del cor de la FUB + gran, la coral Joc de Veus d'Ampans, la coral sardanista Dintre el Bosc, l'Orfeó Manresà, el cor d'Invulnerables, el cor obert del CNL Montserrat, la coral Divertimento del CP Lledoners, la coral Infantil Escodines, el Grup Teatral dels Carlins, l'Esbart Manresà de l'ACB i un grup de músics que ho faran brillar i sonar, amb l'ànim d'entusiasmar i fer-nos reflexionar.

Un any més torna l'experiència genuïnament manresana de l'Emociona't, per ensenyar-nos que l'important no és fer coses sinó fer-les plegats, i el que emociona no és dir un munt de frases boniques sinó dir-les des del cor i amb sinceritat. Us convido a rebre un regal immens, una vetllada en la qual, a més de viure el Nadal, l'entendreu, perquè, com deia la Mafalda: per sort l'emoció encara no paga impostos. Quan us pregunteu quina mena de Nadal estem vivint, enmig d'un món ple de contradiccions i desequilibris socials, que es va apagant si la gent que l'habita no comença a canviar de plantejaments, anirà molt bé escoltar i recordar que, quan flaquegen les conviccions, la millor manera de tornar-s'hi a posar i agafar forces és comprovant que encara ens queda la capacitat d'emocionar-nos, perquè tenim al costat un grapat de persones capaces d'emocionar.