Després d'un 2018 de transició, on tot semblava adormit en espera del judici i la sentència de l'1-O, s'intuïa que el 2019 seria un any convuls i que marcaria un abans i un després. Però, lluny de la realitat, 365 dies després, el món segueix rodant sense haver avançat en el conflicte català, com tampoc ho ha fet en la lluita contra el canvi climàtic, el masclisme o la protecció dels drets individuals.

Ridley Scott va imaginar gairebé fa quatre dècades per a la seva pel·lícula Blade Runner un 2019 on els cotxes volaven i els robots intel·ligents campaven pel planeta. Arribats a aquell futur, però, el més semblant que tenim entre nosaltres a un replicant són la Roomba, la Conga i la Thermomix. És cert que vivim en una societat cada vegada més digital. Ens agrada presumir del reconeixement facial i perdre temps en baralles estèrils a Twitter. Però l'esforç que s'aplica a fer evolucionar els iPhones, o els diners i la passió que es bolquen en el futbol, s'escatimen a l'hora d'afrontar canvis socials i democràtics.

El 2019 no ha servit per tirar enrere la llei mordassa, ni per frenar l'escalfament global. L'Estat continua políticament bloquejat i els líders independentistes, entre reixes. Al Mediter-rani, segueix morint gent. I no, enguany Espanya tampoc ha guanyat Eurovisió i és preocupant... saber que hi ha qui, de tot això, el que més l'enutja és aquesta darrera qüestió.