Els científics han detectat en quina regió del nostre cervell (l'«escorça prefrontal medial posterior») resideix la patologia que ens torna sords quan ens contradiuen. Quin descans! Que tendim a encastellar-nos en la nostra raó, ja ho sabíem; ara hem esbrinat que no és un problema de mala educació o de temperament obtús, sinó pura neurobiologia. Probablement la causa, com de tants altres fenòmens, sigui que el cervell és un òrgan mandrós, intenta treballar tan poc com pot, per no gastar i no gastar-se, i obrir-se a creences que contradiuen les ja adquirides li exigeix un gran esforç.

Fet i fet, posseir un sòlid sistema de creences és un mecanisme d'estalvi mental: no necessitem examinar cada experiència viscuda i cada idea que ens arriba, només cal anar-les situant en el caseller dels prejudicis i penjar-hi les etiquetes que ens ajuden a passar el dia sense més maldecaps dels obligatoris, amb els quals ja en tenim prou i de sobres.

De fet, Aristòtil deia que només els homes amb la vida resolta (o sigui: diners i esclaus) podien dedicar-se plenament a la filosofia; els altres tenen massa feina a sobreviure per entretenir-se a jugar amb les idees. Sòcrates va ser una excepció; es diu que la seva dona feia malabarismes per arribar a final de mes. I això que va ser un mestre en l'art de conduir l'adversari a abandonar les posicions pròpies i acceptar les contràries.

El seu sistema de desactivar les barreres consistia i consisteix a acceptar el terreny de l'altre, donar-li la raó, lloar els seus arguments, i anar-los «completant» de manera que, com qui no vol, al cap d'una estona li hem girat el pensament com un mitjó.

En aquest art tan antic excel·leixen modernament els venedors de cotxes. El client entra al concessionari amb la ferma convicció que necessita un vehicle petit i barat, i el venedor li diu que és una gran idea, la millor idea del món, però tot seguit afegeix, llaminer i còmplice: «I aquest cotxe tan ben triat també pot incorporar...», primera d'una sèrie de «millores» que condueix, per camins inescrutables, al fet que el defensor convençut dels cotxes petits i barats surti del concessionari amb un tot terreny enorme i carregat d'accessoris. Això sí, còmodament finançat.

Sòcrates, idealista com era, no va usar la seva habilitat per fer diners; ni tan sols per evitar que els conciutadans el condemnessin a mort, tips que guanyés totes les discussions.