Si s'aprova el que han pactat ERC i Comuns, la Generalitat apujarà el seu IRPF «per als més rics», o sigui, els qui ingressen més de 90.000 euros a l'any. Si s'executa el que han acordat PSOE i Podem, l'Estat apujarà el seu IRPF «per als més rics», o sigui, els que guanyen més de 130.000 euros anuals. Primera conclusió: per ser ric a Espanya es necessiten més diners que a Catalunya.

-No ho entenc -va queixar-se en Dilecte Alumne-. Si el cost de la vida és més alt a Catalu-nya, el llindar de la riquesa també hauria de ser més alt.

-No t'hi encaparris -va respondre el professor Excàtedra Magne-. No estem parlant de dades sinó de «relats».

És ric el qui té força més riqueses que la majoria i és pobre el que pateix una manca de recursos que destaca del seu entorn. El «risc de pobresa» estadística consisteix a tenir una renda per sota del 60% de la mitjana. Per dir-ho d'una altra manera: la pobresa és sinònim de desigualtat. En un país on tothom guanya el mateix i tothom passa gana, no hi ha pobres. En un país on tothom menja tant com vol del que vol però hi ha moltes desigualtats, el percentatge de pobres és elevat. A Catalunya es considera estadísticament pobre el que disposa de menys de 916 euros mensuals. Molta gent.

Llavors hi ha les classes mitjanes. Aquest és un afer misteriós. On comencen i on acaben? L'acord per l'augment impositiu a Catalunya ha fet saltar les protestes: «Ataquen les classes mitjanes, com sempre!», afirmen els crítics, entre els quals es troben coneguts predicadors. «Ara resultarà que 90.000 euros són els ingressos mitjans dels catalans!», responen els defensors de la mesura. Són classes mitjanes les que es mouen a la zona mitjana? Els que no són ni pobres ni rics? La definició de pobresa que hem donat abasta el 21% dels catalans. Les rendes superiors a 90.000 euros són moltes menys. Si aquest és el llindar per considerar-se ric, la conclusió és que tres quartes parts dels catalans pertanyen a les classes mitjanes. O sigui, que classe mitjana no vol dir res. I si reduïm el grup per fer-lo més significatiu, haurem de retallar-lo per dalt i per baix, i els 90.000 euros encara quedaran més lluny.

Però les persones que ingressen aquesta quantitat no es consideren riques sinó, simplement, «ben pagades». Al final, per a la majoria la definició de persona rica és «aquell que cobra força més que jo», i la de classe mitjana és «nosaltres».