L'1 de gener vaig començar l'any amb una experiència nova, que mai abans no havia fet. Acompa-nyat pel P. Xavier Poch, superior del Miracle, i pel P. Toni Pou, vaig tindre el goig de visitar el pessebre vivent d'Ardèvol, una representació plàstica d'una gran bellesa, on els seus habitants, amb altres figurants, representen el naixement de Jesús.
Un mes abans, el dia 1 de desembre, el papa Francesc ens va oferir la Carta Apostòlica «El bell signe del pessebre», sobre el significat i el valor del pessebre.
Mentre recorria el pessebre d'Ardèvol, que em va impactar per la seva gran bellesa, pensava que les diverses escenes que contemplava eren, com ens deia el Papa al seu text, «com un Evangeli viu». I és que des de l'anunciació, amb la seva plasticitat tan impactant, amb l'àngel que anuncia a Maria que serà la Mare de Déu, fins a l'últim dels quadres nadalencs, aquest recor-regut ens convida a «la contemplació de l'escena de Nadal», com ens diu el Papa. La bellesa del naixement del Senyor, amb els àngels «penjats» al cel, en la negra nit, ens invitava a «posar-nos espiritualment en camí». I tot i que, segurament, els qui recorríem aquest pessebre tan bell no érem tots creients, sí que tots vam quedar meravellats de la formosor, de la creativitat i l'esforç d'aquella gent que representava els diversos passatges del pessebre.
En la seva Carta Apostòlica sobre el pessebre, el Papa, com si estigués pensant en aquesta representació d'Ardèvol, ens encoratjava a fer realitat «la bella tradició de les nostres famílies, que en els dies previs a Nadal preparen el pessebre». I també, com si pensés en aquesta representació d'Ardèvol, el papa Francesc ens recordava que (tant si és amb figures de fang o amb personatges reals) el pessebre «és realment un exercici de fantasia creativa, que utilitza els materials més diversos per crear petites obres mestres plenes de bellesa».
A Ardèvol, la imatge plàstica del naixement, tan bella, amb Maria, Josep i l'Infant, ens recordava el primer Nadal, quan «Jesús va ser col·locat en un pessebre, paraula que procedeix del llatí, praesipium». Per això «el fenc es convertí en el primer llit per a Aquell que es revelarà com el pa baixat del cel». D'aquí que sant Agustí, en un dels seus sermons, com ens recorda el Papa, ens diu que Jesús, «posat en el pessebre, es va convertir en aliment per a nosaltres».
El pessebre d'Ardèvol em recordà la primera representació vivent del naixement del Senyor, que sant Francesc d'Assís va recrear a la vall de Rieti, amb el bou i la mula, en una gruta que recordava el paisatge de Betlem.
Com ens diu el Papa en la seva Carta Apostòlica, «d'aquell pessebre de Nadal del 1233, tots van tornar a les seves cases plens d'alegria». També, n'estic segur, tots els qui vam recórrer el pessebre d'Ardèvol vam tornar a casa plens d'alegria, ja que aquesta representació plàstica és, com ens diu el Papa, «una invitació a tocar la pobresa que el Fill de Déu va triar per a si mateix».
