Al llarg dels anys s'han fet nombroses prediccions sobre quan arribaria la fi del món. Vidents, científics, la NASA, l'Església, visionaris... tothom ha teoritzat i ha arribat a conclusions dispars. Fins al dia d'avui, però, ningú les ha encertat. Fins i tot, Nostradamus, el profeta de les calamitats, ha errat en els seus presagis.

Ni armes nuclears, ni el forat negre del sistema solar, ni la col·lisió d'un gran meteorit, ni l'escalfament global, ni una possible tercera guerra mundial... res de tot això encara no ha aconseguit posar fi a la vida del planeta Terra.

La fi del món encara no ha arribat tot i que 9 països disposen de 13.865 armes nuclears que podrien destruir el planeta en 5 minuts, segons els experts. El poder destructiu dels actuals caps nuclears és molt superior al de la primera bomba atòmica que va esclatar l'any 1945. Per fer-nos-en una idea, l'any 1961 la Unió Soviètica va crear un enginy nuclear batejat amb el nom de Tsar que era d'una potència 3.000 vegades superior a la bomba llançada sobre Hiroshima. Com és de suposar, després de 74 anys la capacitat destructiva de les armes nuclears ha augmentat considerablement.

La fi del món encara no ha arribat tot i que l'escalfament del planeta pot provocar un canvi climàtic amb unes conseqüències catastròfiques. Per fer-nos-en una idea, segons la revista Science, l'any 2090 la península Ibèrica serà com el Sàhara. Segons l'ONU, 1.000 milions de persones es veuran afectades l'any 2050 per la desaparició de les glaceres i l'increment del nivell del mar. Segons National Geographic en els darrers 50 anys les glaceres han perdut 9,6 bilions de tones de gel a causa de l'escalfament del planeta. Segons l'ACNUR (Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats) en els darrers 10 anys gairebé 200 milions de persones han hagut de desplaçar-se per culpa dels desastres naturals, molts d'ocasionats per la negligència de la condició humana.

La fi del món encara no ha arribat tot i els nombrosos conflictes bèl·lics que actualment hi ha al món amb unes conseqüències devastadores. Guerres que han causat centenars de milers de morts, ferits, milions de desplaçats, ciutats completament arrasades, etc.

Cap d'aquestes calamitats que constantment ens amenacen han aconseguit fins al dia d'avui que el planeta acabi petant. Al món hi ha infinitat de situacions dramàtiques que haurien de sacsejar la consciència de les persones. Però, no! Si ens atenem als comentaris de la gent, a Espanya el que més preocupa és el legítim dret a l'autodeterminació reclamat per centenars de milers de catalans. El «problema» català és notícia permanent a la TV, a la ràdio, a la premsa i al carrer. Sembla que la destrucció del planeta arribarà el dia que Catalunya aconsegueixi la independència. Si escoltem els profetes hispànics, com alguns polítics, alguns periodistes, alguns tertulians, alguns militars, alguns banquers, alguns empresaris, alguns clergues, etc, comprovarem com tots els mals que pateix l'espècie humana provenen de l'independentisme català.

Fins i tot el rebombori generat entorn al partit de futbol Barça-Madrid ha creat una enorme expectativa a escala mundial. Un esdeveniment seguit per milions de persones arreu del món. Aquest tsunami independentista s'ha convertit en tot un terratrèmol social i esportiu.

Així, doncs, compte! Els quatre genets de l'Apocalipsi (Puigdemont, Torra i Junqueras) cavalquen de nou. Per completar l'històric quartet apocalíptic hi falta el genet de la CUP, el qual està pendent de designació en assemblea.

Tot i que aquestes línies puguin semblar una frivolitat, des del sarcasme cal reflexionar molt seriosament sobre les incongruències i estupideses d'aquest esgavellat món.