Visitar una presó -sobretot si és la primera vegada- fa impressió, encara que sigui una instal·lació moderna i humanitzada com és la de Lledoners. Els controls, els alts murs, infinites portes tancant-se darrere teu, els prejudicis que pots tenir envers els interns? tot convida a posar-te en prevenció. I això que, a la sala d'espera de visites del centre penitenciari bagenc, et reben uns grosses lletres recordant-te que «la finalitat del sistema penitenciari és la reinserció social.» (així, amb tres inquietants punts suspensius al final).

De camí cap al locutori, on -vidre interposat- veuré l'amic, penso quin carai de reinserció li cal a algú com en Josep Rull, paradigma de bona persona. Alguna cosa no funciona quan ell és dins i massa gent que mereixeria ocupar el seu lloc resta fora. Els 10 anys i 6 mesos de pena que li han imposat contrasten escandalosament amb els «crims» que la seva sentència li imputa: posar traves a l'atracament de vaixells al port de Palamós, i cedir locals de la conselleria de què era titular -Territori- per al referèndum de l'1-O.

Però, tot i el càstig venjatiu que està patint i les irregularitats legals a què s'ha vist sotmès, en Rull transmet fortalesa i serenitat, nascudes tant de la convicció que ha obrat sempre en consciència com de l'acompanyament i caliu que tantíssimes persones que se l'estimen li transmeten.

Tot i això, em pregunto com deu ser passar les festes entre reixes, lluny de la família i amics, privat de compartir amb parelles i fills la joia de Nadal, la màgia dels Reis i del tió, les esperances de les campanades, els carrers engalanats i les músiques entranyables... I com deu ser portar ja més de dos anys amb el temps aturat, la vida limitada i el futur en forma de gran interrogant.

I és que en Josep, l'Oriol, en Quim, els tres Jordis i en Raül (que tenim entre nosaltres, aquí a la Catalunya Central, a deu minuts de Manresa, i tanmateix tan lluny), i també la Carme i la Dolors, els exiliats i tants altres represaliats, han pagat un alt preu per haver-nos representat i haver apostat per la democràcia. Per això, no només els tenim presents cada dia, sinó que en aquestes dates els hem de fer palès encara més que no estan sols i que en recollim el testimoni mentre no els el puguem retornar. Per això aquests dies es fan activitats per expressar la nostra solidaritat amb ells a l'exterior dels centres de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses.

Les presons són sempre testimoni del fracàs de la humanitat, un senyal que s'ha fet tard en coses importants. Però, en casos com els dels presos polítics, són també prova de la gran distància que ens separa encara de l'autèntica democràcia. En conseqüència, hem de reclamar l'immediat alliberament d'en Junqueras, el tercer grau ja d'entrada per a la resta de polítics i activistes empresonats (qui més que ells el poden merèixer?), i l'amnistia que permeti tornar a tenir entre nosaltres els empresonats i els exiliats, així com obrir d'una vegada el camí de la negociació política per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya.