Montserrat s'ha tornat a superar i ha assolit un nou rècord de visitants, i ha passat per damunt del llindar dels 2,7 milions de turistes per segona vegada en la seva història (si més no, des que se'n fa un recompte acurat). La xifra té, d'entrada, una clara lectura positiva. La muntanya, el parc natural i el santuari (perquè formen un tot) són un enorme pol d'atracció turística, amb uns fonaments de gran solidesa, com posen de manifest unes xifres en progressiu creixement. Però aquesta realitat irrefutable i d'alt valor reobre una pregunta recurrent. Per què l'entorn més immediat d'aquest epicentre turístic (essencialment el Bages i l'Anoia, a banda i banda del massís) no acaba de ser capaç d'atraure una proporció notable d'aquests milers de visitants que arriben fins a les seves portes. És també una realitat que al Bages fa temps que s'està fent un treball, conjuntament entre els sectors públic i privat, i que s'està teixint una oferta molt interessant. Però cal trobar fórmules perquè Montserrat sigui de veritat una porta d'entrada de turistes a la comarca.
