Fa just un any que el rei anava de cul, faltaven poques hores per a la nit del cinc de gener i a palau tot eren corredisses per treure pols i caspa a la corona, fer líftings a la reina i assajar somriures de normalitat amb les princeses. El monarca estava entusiasmat perquè li havien dit que aquell vespre, sense que servís de precedent i un cop l'any, el poble es llançava al carrer per aplaudir-lo, els nens i nenes el mirarien il·lusionats i tot plegat només li costaria quatre caramels; fins i tot havia fet hores extres per aprendre a moure la mà amb més gràcia del que és habitual, sense que l'excés de feina li provoqués la maleïda tendinitis que el deixava inútil per alçar la copa de cristall de Bohèmia, durant uns dies.
Però a mesura que avançava la tarda i s'acostava l'hora de la gran desfilada, els cavallers de la seva cort li van anar aigualint la festa; li van fer notar que el Rolls-Royce lluent, heretat del general amic del seu pare que feia poc s'havia vist obligat a llogar un mausoleu més petit, potser no era la carrossa més escaient per a aquella nit màgica; li van explicar que els monarques de l'Orient que els visitaven no eren els seus col·legues que tenia per allà, que aquests, en lloc de comissions, només repartien il·lusions; li van aclarir que Melcior, Gaspar i Baltasar no feien diferències amb els nens catalans i tots rebien regals igual; el van avisar que les majestats que volia acompanyar, eren justos, dialogants i repartien carbó als que no respectaven els drets humans, no li convenia comparèixer al costat dels que deixaven en dubte la sobirania del seu reialme i la sagrada unitat de les seves possessions, posant en dubte les glorioses tradicions de la justícia que mantenia lligat el seu regne. Però la pretesa nit de glòria la hi van acabar de fotre enlaire els consellers de l'orde aquell que porta nom de diccionari, mostrant la seva indignació i fent-li saber que de cap manera es podia barrejar amb un dignatari de pell fosca, que ves a saber amb quina patera havia arribat, per molta corona que dugués al cap.
Aquest any ja n'ha après, segur de que tot és una conspiració de la maçoneria separatista, i el rei ha decidit quedar-se al seu palau, veient la seva televisió i gaudint de la cavalcada davant unes crispetes i una ampolla de cava no català; esperant que passi ràpid l'únic dia en què l'enveja el corseca i ha de veure com hi ha reis que són estimats, porten la corona amb dignitat i no els cal un seguici armat i uniformat per muntar una bona desfilada. Tot això ho pensa mentre se li escapa el somriure per sota el nas, sabent que demà, quan torni a sortir el sol, mentre el deixin i vagi fent tot el contrari del que fan els tres reis que ho seran tota la vida, ell tornarà a ser el reiet del regne dels babaus un any més.
