L'evangeli de Joan, que serà el que llegirem en aquest any litúrgic, parla de la glòria de Déu. I com deia un dels primers cristians, la glòria de Déu és que l'home visqui i la glòria de l'home és trobar a Déu.
Déu, l'home-dona, l'existència, la vida, la veritat, el cosmos... tot és una unitat. Com diu l'evangeli d'aquest diumenge: «La Paraula estava en Déu i la Paraula era Déu. Ella estava en Déu al principi. Per ella tot ha vingut a l'existència i res del que existeix no hi ha vingut sense ella. En ella hi ha la vida...».
Quan l'evangeli de Joan està parlant de la Paraula s'està referint a Jesús, que és la llum de la nostra vida que ens il·lumina en la foscor. En altres paraules, aquell nen que celebrem que és nat per Nadal, amb el seu estil, presència i manera de relacionar-se ens diu que la nostra vida forma part d'un tot, que el cosmos, Déu i les persones formem una unitat inseparable, com deia Raimon Panikkar.
Massa vegades ens plantegem la vida a trossos, com separades les persones del món, i les unes allunyades de les altres, i Déu com quelcom inabastable que és allà dalt vivint sol i enyorat... i com diem en català, el negoci és el negoci i Déu és Déu.
Ahir parlant amb una persona que porta un restaurant i amb una amiga, va sorgir de sobte el parlar de la vida i sobretot de la mort. I ens preguntava: «Teniu por de la mort? Jo hi penso cada dia». El naixement i la mort, la vida i la pèrdua van unides. Tots formem part d'un misteri, d'una Vida i d'una existència que va més enllà del nostre pensar, ser i tocar. Tot està interrelacionat, i Déu, les persones i el cosmos no es poden separar. Déu es va encarnar perquè descobríssim una existència que va més enllà de nosaltres, però que ja és en nosaltres.... quin repte!, quina esperança!, quin sentit que cal anar copsant cada dia i que mai no assolirem del tot.
