Sabem que Nadal és temps de retrobament molt abans que els tor-rons s'anunciessin per televisió. De tornada a la llar, a l'arrel. Les celebracions amb familiars, amics i companys es prodiguen, i malgrat la mala fama que tenen els cunyats, el model social es perpetua fins a l'infinit. Ad nauseam, diran els escèptics més presumptuosos.

Ah, els cunyats, quin fenomenal paradigma d'hipocresia col·lectiva. La impostura és un estat de la ment des de molt abans de la invenció de la barra de bar global. Qui no és cunyat? Com apunta amb agudesa el col·lega Josep Martí Blanch, del cunyat que ets tu mateix no hi ha escapatòria possible. Estàs fotut!

O sigui, que toca tornar a casa per Nadal. N'hi ha que viuen tan lluny que la tornada els sembla homèrica. D'altres, al contrari, no han de tornar, ja suposi el retorn goig, aclaparament o fatiga. Són els que no van partir mai.

Entre els que no s'han allunyat de la llar hi ha els saquejadors més grans del Palau de la Música: Fèlix Millet, Jordi Montull, la seva filla Gemma i Daniel Osàcar, extresorer de CDC, la matriu del PDeCAT i JxCat, als braguers del qual amorrats van créixer Mas i Puigdemont. Entre el 2000 i el 2009, els quatre primers van desvalisar les arques de la institució cultural: 30 milions d'euros. De vegades, repetir una dada és una necessitat imperiosa: 30 milions, l'un darrere l'altre.

Els lladres van ser descoberts el 2009 i condemnats el 2018 a penes de presó que sumen 26 anys per malversació de cabals públics, apropiació indeguda, falsedat en document mercantil, falsedat comptable, tràfic d'influències, blanqueig de capitals..., un catàleg complet de delictes de cor-rupció comesos movent fons entre el Palau de la Música i l'Orfeó Català.

Avui, més de deu anys després d'haver-se descobert l'espoli, mentre l'Orfeó ajuda a transformar el tradicional concert de Sant Esteve al Palau en una demostració independentista, els saquejadors segueixen a casa, esperant que el Tribunal Suprem decideixi sobre les seves apel·lacions. Mentrestant, gaudeixen del Nadal o el pateixen, amb cunyats o sense, què hi fa. La vida té aquests bucles.