Els passatgers de tres vols intercontinentals van fer un viatge en el temps la nit de Cap d'Any. Van enlairar-se de sengles aeroports asiàtics un dia dels anys vint d'aquest segle i quan van prendre terra en les seves destinacions els calendaris assenyalaven els anys deu, teòricament difunts. El lector avisat ja ha entès que van travessar la línia internacional del canvi de data, que discorre per l'oceà Pacífic i l'existència de la qual és una necessitat del sistema de fusos horaris.
De la mateixa manera que un gallec pot començar a travessar el pont Tui-Valença sobre el riu Minho a la una del migdia i arribar a l'altre costat a les dotze del migdia, perquè els rellotges portuguesos van una hora endarrerits respecte dels espa-nyols, qui travessa la línia de canvi de data pot ser que comenci el viatge un dilluns i l'acabi la setmana abans -el diumenge. O que el comenci el primer dia d'un segle i l'acabi el darrer dia del segle anterior. Aquesta persona es podria entretenir a anar canviant de segle tantes vegades com volgués; només li caldria ancorar un vaixell de través sobre la famosa línia i anar-la travessant constantment. Això sí: haurà d'esperar vuit decennis fins al dia en què tornarà a ser possible.
El protagonista de la novel·la L'isola del giorno prima, d'Umberto Eco, es troba atrapat en un vaixell immòbil a prop d'una illa, i descobreix que entre els dos hi passa la línia de canvi de data. Llavors rumia que si aconsegueix arribar a l'illa, haurà retrocedit en el temps i podrà solucionar els seus problemes. No revelarem si compleix el seu propòsit, per si de cas algú vol llegir el llibre, però avui sabem que la idea és una fantasia derivada d'una comprensió màgica dels descobriments científics, gens estranya en l'any 1643, quan s'ambienta l'acció.
Per moltes vegades que travessem el meridià oposat al de Greenwich, no recularem en el temps; només en la convenció del calendari. No podem tornar a ahir per desfer el que vam fer, excepte si conduïm el cotxe de Retorn al futur. Això sí: viatjant sempre cap a l'est ens pot passar com als protagonistes de La volta al món en 80 dies, de Jules Verne, que van viure vuitanta-una matinades mentre a Londres, lloc de partida i arribada de l'aventura, només n'havien comptat vuitanta, fet que els va permetre guanyar una aposta que creien perduda. Avui les apostes sobre els conceptes d'ahir i demà les fan els operadors financers que juguen alhora a totes les borses del planeta.
