El premi Solsonès 2019, lliurat fa un parell de setmanes, ha recaigut per votació popular en la figura de Manel Ariza, que ha estat mestre 40 anys a l'escola rural de Freixinet i de qui aquest diari publicava ahir una entrevista. Ariza afirmava que l'escola rural ha experimentat una evolució en positiu, sobretot amb l'augment de recursos econòmics, materials i de professors especialitzats, i amb la creació, en el cas concret del Solsonès, del Col·lectiu de Mestres Rurals, que permetia compartir coneixements. Un pas més va ser, ara fa 30 anys, la creació de les Zones Escolars Rurals (ZER), que proporcionava una estructura que facilitava fer xarxa amb altres centres del mateix rang i àmbit. Tot plegat posa de manifest que en aquest àmbit de les escoles rurals s'ha fet una feina ben feta, però també que és un bé molt preuat pel qual cal vetllar permanentment, des dels professionals i pares que el fan bategar en el dia a dia fins als gestors que prenen decisions des de despatxos llunyans. És una enorme riquesa per a l'equilibri territorial, que no es pot perdre per no trencar-lo.