En el meu últim article parlava d'Enstein i vaig recordar que havia estat un mal espòs. Per això, avui us explicaré la trista història de Mileva.

Per la seva intel·ligència i capacitats va aconseguir estudiar a l'Escola Politècnica de Zuric, on va conèixer Einstein. Era l'única dona del seu curs i va ser la primera dona que es va llicenciar en Física. A ell, no li anaven bé les matemàtiques i ella l'ajudava. Les notes de la parella eren molt semblants però ell guanyava, de molt, en «teoria de funcions».

Ambdós compartien el seu interès per la ciència i per la música i solien preparar junts els exàmens.

D'aquesta època es conserven algunes cartes de la parella debatent les seves idees sobre relativitat i, fins i tot, parlant de «la nostra teoria».

L'investigador E.H. Walker va arribar a concloure que les idees fonamentals de la teoria de la relativitat podrien ser de Mileva.

També hi ha una carta que ella escriu a una amiga i li explica que «fa poc hem acabat un treball molt important que farà mundialment famós el meu marit». Ja s'havien casat però la sogra, una alemanya misògina i xenòfoba, mai no va veure amb bons ulls aquella dona sèrbia.

Einstein es va atribuir tot el mèrit de la teoria. I no se sap si va ser expressament que va destruir les cartes que haurien provat l'autoria de Mileva en la teoria de la relativitat.

Però en començar a néixer els fills (un d'ells amb trastorns mentals greus), ella va abandonar les seves aspiracions per tenir-ne cura. Llavors, a Einstein ja no va resultar-li productiva i van arribar els maltractes. Per escrit, va imposar-li unes «regles de conducta».

A- T'encarregaràs que la meva roba estigui a punt. Que em serveixin tres àpats al dia a la meva habitació. Que el meu dormitori i el meu estudi sempre estiguin en ordre i que ningú no em toqui res.

B- Renunciaràs a les teves relacions personals amb mi, excepte quan siguin imprescindibles per aparences socials. No sol·licitaràs que segui al teu costat a casa ni que surti o viatgi amb tu.

C- Prometràs que no esperaràs cap mostra d'afecte per part meva ni em faràs cap retret per això. M'hauràs de respondre immediatament quan et parli. Hauràs de sortir immediatament del dormitori o de l'estudi, i sense protestar, quan t'ho digui.

D- Prometràs no denigrar-me als ulls dels nens ni de paraula ni de fets.

De què li va servir ser un bon científic, si com a persona era tan indigne i mesquí? Què en devien arribar a pensar els seus fills? Res de bo!

Quan varen signar el contracte de divorci (ell ja feia temps que tenia una altra relació), una clàusula estipulava que si mai arribava a guanyar el Nobel, la dotació econòmica seria a repartir. Quan va arribar, ell va passar-li els diners però fent-li entendre que els fills no serien inclosos al testament.

Per què tantes dones que han hagut de suportar tractes tan vexatoris? I tanmateix encara hi ha dones que no entenen el moviment feminista!