Avui tenia pensat comentar una notícia que va aparèixer fa uns dies i que explicava que investigadors danesos han extret ADN d'una mena de xiclet de fa 6.000 anys -en realitat era resina d'un arbre- que els ha permès saber que qui el va mastegar era una dona morena de pell i de cabells, d'ulls clars, algunes malalties que patia i que abans de mastegar-lo havia menjat ànec i avellanes. Apassionant. Estava entre escriure sobre això o bé que a Catalunya un jove que vulgui viure sol ha de destinar el 119% del seu sou al lloguer del pis. Indignant. Però com que entremig d'una cosa i l'altra hi ha hagut la investidura de Pedro Sánchez, doncs em decanto per això últim. Però no pas per reflexionar sobre el primer govern de coalició, sinó sobre el rei Felip VI. Jo si fos ell estaria més que preocupat. Si una cosa ha quedat en evidència durant el debat d'investidura és que la dreta i l'extrema dreta s'estan apropiant la figura del monarca amb tants Viva el Rey i Viva España que proclamen a tota hora. És clar que a ell això ja li deu estar bé i potser s'hi sent prou còmode, però fa lleig i algú l'hi hauria de dir, perquè pot acabar perdent bou i esquelles, que diu la dita. Bé, jo ja ho he dit. Ja s'ho farà, però que després no plori. I una cosa més. Malgrat el que proclama la mateix dreta i extrema dreta, la investidura de Sánchez no és un cop d'estat.
