Amb Pedro Sánchez, que manté una inseparable relació amb la mentida, i Miquel Iceta, el PSOE i el PSC estan cometent el més greu dels errors socialistes des que es va iniciar la transició.
El PSOE de Pedro Sánchez ha decidit tenir com a socis d'investidura i legislatura PNB, ERC, Bildu i BNG, partits que obertament i clarament persegueixen trossejar Espanya així com afeblir i desprestigiar la democràcia i l'estat de dret espanyol. A més, decideix fer-ho en un moment històric en què l'independentisme mostra el seu costat més totalitari amb un Bildu, legatari dels assassins d'ETA, volent prohibir que Ciutadans, PP i Vox puguin fer campanya al País Basc com succeïa en les darreres eleccions generals, i amb un separatisme català que no ha tingut el més mínim inconvenient a saltar-se la legalitat constitucional i estatutària i a sostenir que tornarà a fer-ho si no es canvia la Constitució i l'Estatut al seu gust i voluntat.
Un cop més el PSOE i el PSC apuntalen el nacionalisme i l'independentisme. Estem al principi i ja són moltes les cessions concedides als separatistes simplement per la seva abstenció en la investidura. De moment ja han aconseguit que s'acceptin els marcs mentals i el llenguatge dels secessionistes. 1) Ara es parla de «deriva judicial que ha fet impossible fer política», quan ha estat la deriva il·legal del secessionisme i l'atac a la legalitat democràtica el que ha provocat l'actuació de la justícia. Si no es vol que la justícia intervingui, la solució és fàcil, no cal saltar-se la llei democràtica. 2) La crisi de convivència es planteja ara com un «conflicte polític» com sempre han volgut els secessionistes. 3) Una part del nou govern sosté que a Espanya hi ha «presos polítics i exiliats» en lloc de polítics presos i fugats. 4) S'accepta una taula de diàleg al marge de parlaments i institucions que són els espais de diàleg i transacció propis de les democràcies, per desprestigiar i deslegitimar la democràcia representativa a Espanya i eliminar del debat dels que tenen opinions diferents. Amb la taula de diàleg també es pretén escenificar que es tracta de dos governs de països diferents tractant-se d'igual a igual, en lloc d'un govern de la nació i un govern d'una comunitat autònoma.
Els acords mostren que el projecte polític del PSOE, influït pel PSC, ha decidit abraçar el projecte del nacionalisme/separatisme i que no és altre que el de defensar privilegis en nom de la identitat i la història. Un projecte polític que revestit de progressista és clarament reaccionari.
En el pacte amb nacionalistes i separatistes el PSOE es plega a les seves exigències d'adequar les estructures de l'estat a les identitats de Catalunya i el País Basc com si aquestes fossin úniques, en lloc de complexes i compostes. Aquesta claudicació suposarà que, com que la identitat dels independentistes no es correspon amb la realitat de la societat basca o catalana, els governs autònoms augmentaran les ja existents polítiques de discriminació i penalització amb l'objectiu d'homogeneïtzar i ofegar la diversitat d'identitats.
Des de Ciutadans sempre hem defensat una Espanya plural on càpiguen les diverses identitats culturals i lingüístiques que la componen i ens oposem una Espanya plurinacional formada per un puzle de nacions etnolingüístiques i individuals.
Per això ens oposarem sempre a un projecte basat en l'ètnia, els privilegis i les desigualtats, mitjançant un altre de basat en democràcia, ciutadania, igualtat de tots els espanyols, llibertat i solidaritat.
