El nou Govern espanyol «ajornarà durant sis mesos, almenys, el tancament anunciat de la venda de bitllets i informació presencial a 142 estacions de ferrocarril a l'Espanya buidada, per tal d'estudiar el paper que correspon al transport ferroviari a les zones rurals». Aquest és un compromís signat pel PSOE i l'ha aconseguit un sol diputat: Tomás Guitarte, únic representant del partit provincial Teruel Existe. Mentrestant, l'entrada en funcionament de la variant ferroviària de Vandellòs provocarà un empitjorament del servei ferroviari a les poblacions del Camp de Tarragona -capital inclosa- i de les Terres de l'Ebre. I això que Catalunya envia no un sinó 48 diputats al Congrés, gairebé la meitat dels quals són independentistes.

Si la independència és a tocar i la república ha de ser una realitat d'aquí a dos dies, no cal preocupar-se gaire per les reculades del servei ferroviari a la Catalunya meridional: seran corregides amb diligència pel nou Estat català. Però si l'independentisme no està convençut d'aquesta immediatesa, si sospita que l'assoliment podria anar per llarg, llavors els ciutadans hi sortiríem guanyant si fes com el diputat terolenc i aconseguís pescar uns quants peixos llançant la xarxa cada vegada que es dona una situació propícia, com la creada pels resultats electorals del 10 de novembre. Una cosa no treu l'altra: és possible voler la independència, seure en una mesa de diàleg amb contingut polític, i fer alhora la carta als Reis de les inversions pendents i del finançament necessari.

L'acord d'investidura signat pel PSOE amb el PNB fa compatible el compromís d'impulsar «les modificacions legals necessàries per trobar una solució tant al contenciós a Catalunya com a la negociació i acord de el nou Estatut de la CAV, atenent als sentiments nacionals de pertinença», que equival al màxim que pot donar la mesa de diàleg catalana, amb «apostar de manera urgent, ferma i decidida per les infraestructures corresponents a l'Estat». I si les excavadores no es posen a treballar, el PNB pot tallar el cordill que aguanta el Govern o provocar-li uns quants esglais. L'acord amb ERC, en canvi, no diu res ni d'infraestructures, ni de competències, ni de finançament (la promesa de revisar el model l'han arrencada els valencians de Compromís). No diu res de tot allò que serà indispensable si el «mentrestant» dura gaire. En parlaran a la taula bilateral?