Si algú creu que el temps d'espera, des de les eleccions fins ara, ha estat una pèrdua de temps, li recomano la lectura de les 50 pàgines de l'acord entre PSOE i Unidas Podemos, sota el títol de «Coalición Progresista-Un nuevo acuerdo para España».
Aquest document, repartit en 11 capítols, amb un contingut dens, amb prioritats generals, totes molt detallades, de les principals mesures a emprendre pel nou govern, arriba amb ànim de completar els quatre anys de legislatura.
Així, doncs, mentrestant es buscaven reforços per garantir la investidura, un equip d'experts ha anat dibuixant l'eix troncal del programa de govern. Aquest és el guió, que tot govern necessita, oimés si és de coalició, per funcionar de forma eficient i planificada, per aprofitar al màxim els recursos que gestiona.
Entrem en una nova etapa, molt diferent de les viscudes fins ara. Encetem un govern de coalició, i tot i així, sense majoria absoluta, de manera que totes les iniciatives legislatives necessitaran negociacions i acords amb altres forces polítiques. Sigui amb les que han facilitat la investidura, sigui amb altres que s'han abstingut, o fins i tot hi han votat en contra.
Difícil camí, però molt ambiciós, a la vista del programa de govern. Els opositors, excepció feta d'alguna força contrària a tot, ho tindran difícil per votar-hi en contra. I és que, en contra d'algunes frases fetes, com que «tots els partits són iguals», o «tots pensen només en la poltrona», la realitat demostrarà la immensa diferència entre els partits d'esquerres i els de la dreta. Ara és quan tots s'hauran de retratar a l'hora d'ampliar llibertats, promoure més i millors serveis, o disminuir les diferències entre col·lectius.
Espanya, amb la sortida del Regne Unit, es converteix en la tercera potència de la UE, darrere d'Alemanya i França. Tindrà, doncs, un paper essencial a l'hora d'impulsar la nova UE cap a una Europa federal, modificant lleis i normes que facilitin aquest camí. I, a nivell intern, hi ha un interessant capítol dedicat a la millora de l'organització autonòmica, clarificant competències i recursos, per evitar disfuncions i disparitats que han comportat greuges comparatius i conflictes diversos, molt més pronunciats en el cas de Catalunya que en altres territoris.
L'acord de programa assolit, i la confiança rebuda, per a la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern, trenca estereotips de voler igualar sentiments, comprensió i esperit de col·laboració amb altres dirigents polítics espanyols. De seguida es veurà, en els primers acords de Consells de Ministres, la serietat i el rigor en el compliment dels compromisos presos, a nivell general, i a nivell català.
Es incomprensible la disparitat de criteri i d'acció entre els partits independentistes, cosa que torna a posar en primer pla l'enorme intel·ligència del PNB, per situar-se en primera línia de l'acord. A Catalunya, no ha estat possible. Hem tornat a veure retrets, desconfiances i desacords profunds entre els dos partits de govern, amb un pronòstic de trencament, a curt termini, i convocatòria de noves eleccions. Tot plegat, per culpa de tenir un govern dispers i trencat, amb un president a punt de ser rellevat per insistir a vulnerar la llei i creure estar en possessió de la impunitat més absoluta. I tenir un expresident, fugitiu de la justícia, que al final aconseguirà destrossar el seu antic partit, per donar joc al seu ego més embogit. Si ara es posa ordre i rigor a Espanya, aviat tocarà fer-ho a Catalunya. Com més aviat, millor per a tots. ERC ha donat un primer pas, en la bona direcció, incomprensible la posició de Junts x Cat, votant al costat de tota la dreta, més dura i extrema.
