La república galàctica de Star Wars no és utopia, sinó fantasia. Però sense anar tan lluny, la globalització obliga a crear mecanismes de control democràtics a una escala superior als dels estats i enfortir els que ja existeixen, per exemple, en l'àmbit europeu. Ahir parlava amb un responsable de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i el Capitalisme (PAHC) del Bages. Em comentava que fa uns set anys, per combatre l'abús dels bancs a ciutadans incapaços de fer front al deute de les hipoteques, els membres de la PAHC organitzaven protestes a sucursals de bancs perquè els perdonessin els deutes. Ara, molts dels pisos de Manresa estan en mans de fons d'inversió amb seu als Estats Units i tenen una oficina, per exemple, en algun polígon de la zona metropolitana amb un treballador. La protesta no funciona davant aquesta realitat. Per aquest motiu hi ha moviments d'esquerres que proposen reconstruir el món i fer-lo més petit. Que tot sigui de quilòmetre 0 perquè els ciutadans puguin controlar millor els poders. S'obliden, però, els beneficis que ha aportat la globalització i que aquest nou episodi de la història és imparable. Per empoderar els ciutadans hi hauria d'haver grans institucions amb cara i ulls que lluitin pels interessos dels que menys tenen. Utopia, sí. Però les utopies són el motor del món.
