Si Tennessee Williams hagués estat manresà, poc probable amb aquest nom, no hi ha cap dubte que en lloc del tramvia hauria triat el bus com a element provocador, per desfermar les passions urbanes més irracionals. Un any més hem viscut l'experiència de convertir temporalment el carrer Guimerà en illa de vianants, la via comercial per excel·lència del comerç manresà s'ha tornat a tallar a la imaginació, l'atractiu urbanístic i el trànsit rodat, tallat a tot excepte al bus, que s'hi ha passejat entre catifes vermelles i amb tota impunitat. L'Ajuntament està satisfet, els comerciants emprenyats i els vianants dividits, ja se sap que a Manresa mai roda res a gust de tothom, però és que ens ho posen difícil. La sopa d'asfalt està inventada, una zona de vianants, aquí i a la Xina popular, és una sola, gran i ampla vorera, amb zones centrals enjardinades, mobiliari urbà ben pensat i ben posat, terrasses i tot allò que la faci atractiva -per cert, aquest és un adjectiu que als encarregats d'ordenar la ciutat els costa de trobar-hi l'entrellat- perquè els ciutadans en gaudeixin, fent el badoc, sense mirar a banda i banda abans de creuar, no fos cas que ens atropelli un patinet, un cotxe o un autobús, per molt que sigui del transport públic municipal; com indica el seu nom, un carrer on només passin vianants, més per caminar, que no pas per circular. Tenint en compte que no parlem de l'avinguda Diagonal, no deu ser pas tan difícil que aquest bus que provoca tantes passions faci les seves parades cent metres més amunt o més avall, deixant lliure un espai perquè les persones hi vagin a badar, quedar, comprar i respirar sense fums. La qüestió és saber si hi ha moltes manresanes i manresans que a més de passejar amb els nens, la parella o el gos, tenen la necessitat de fer-ho amb el bus al costat.
Amb mentalitat positiva, estic convençut que les ments privilegiades del disseny urbanístic local ho han fet amb tota la bona voluntat per fer feliç tothom, per això han inventat el carrer reversible; ara uns drapets i unes torretes i ja tenim zona de vianants, ara uns senyals i unes parades de bus i ja hi tenim trànsit, soroll i fum; i qui no està content és perquè no vol.
Estaria bé deixar de fer el bus i la Ramoneta, per acabar de decidir si el Guimerà ha de ser illa de vianants o homenatge a les mitges tintes manresanes; més que res perquè, un cop s'hagi decidit, caldran uns quants o molts anys perquè la transformació rutlli, que una cosa és decidir i l'altra posar-s'hi; aquí tenim la del Centre Històric, que ja fa temps que s'ha convertit en illa tristament deserta; ¿podria ser perquè no n'hi ha prou de tallar, sinó que a més cal endreçar per provocar la temptació d'anar-hi a passejar?
Potser ens cal pujar al bus i meditar-hi mentre viatgem... ben lluny.
