Els meus coneixements relacionats amb els temes jurídics són molt limitats. Sovint quan llegeixo algunes actuacions i sentències judicials em costa moltíssim d'entendre-les. Escoltant l'opinió de les persones del car-rer he observat que hi ha coincidència de criteris quan es parla de la complexitat de la justícia espanyola. Enrevessada, incomprensible, i polititzada. Una persona econòmicament solvent que pot contractar algun prestigiós bufet d'advocats té moltes més probabilitats de sortir-se'n que una altra persona sense recursos econòmics.
Una de les qüestions difícils d'entendre és la referent a la prescripció dels delictes. Si una persona ha comès un delicte és culpable, i si és culpable tant se val que faci 1 o 10 anys que l'hagi comès. La transgressió de la legalitat no ha de tenir caducitat. El mal ocasionat a les persones i a la societat ja està fet i, per tant, no ha de prescriure. Espanya té un ampli catàleg de xoriços i malfactors que han eludit les condemnes per prescripció malgrat l'evidència dels delictes i la seva ratificació judicial. Però, és clar, entre la lentitud de la justícia i els recursos presentats hi ha delictes que acaben prescrivint.
Valgui com a mostra alguns fets que aquests dies són notícia als mitjans de comunicació. Roïneses i vileses de tot tipus...
Un: l'Agència Tributària ha remès a l'Audiència Nacional un informe en què afirma que l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol va defraudar a Hisenda 885.651,45 euros l'any 2000. Ara, però, ja ha prescrit.
Dos: els Legionaris de Crist admeten 175 casos de pederàstia comesos des de ja fa anys. Judicialment només 1 dels 33 sacerdots culpables va ser jutjat civilment, un altre està actualment en procés, 6 van morir sense anar a judici i la resta, o sigui 25, no han estat processats per diversos motius, com el de la prescripció del cas; 18 dels sacerdots que van cometre aquests abusos encara formen part de la congregació, tot i que han precisat que n'hi ha 14 que no tenen ministeri sacerdotal públic i 4 el tenen restringit. L'informe de tot plegat es presentarà el proper 20 de gener a la reunió del seu capítol general, que és la màxima autoritat dels Legionaris de Crist.
Tres: l'any passat va fer-se pública la primera sentència de nadons robats a Espanya. A l'acusat, el doctor Eduardo Vela, se li van imputar tres delictes: detenció il·legal, suposició de part, i falsedat en document oficial. Malgrat l'evidència de les acusacions se'l va absoldre en considerar-se que els delictes havien prescrit.
Quatre: el Tribunal Suprem ha anul·lat per prescripció la condemna de 7 anys de presó imposada a un home per abusos sexuals a la seva fillastra quan era menor d'edat.
Cinc: la Fiscalia confirma que Avalmadrid va donar crèdits fraudulents però acorda no investigar el cas perquè els delictes ja han prescrit. Avalmadrid és una empresa participada per la Comunitat de Madrid i que en el seu dia el Banc d'Espanya ja va expedientar.
Sis: la secció segona de l'Audiència Provincial de Granada va absoldre el coronel de la Guàrdia Civil Francisco García Santaella dels delictes contra la salut pública i suborn pels quals la Fiscalia sol·licitava nou anys de presó. Els tres magistrats van considerar acreditat el delicte de narcotràfic però van afegir que ja havia prescrit des que se'l va imputar.
Set, vuit, nou, etc., que llarga és la llista... Que n'arriba a ser d'injusta la justícia de les prescripcions!
