En dos mesos, el Baxi Manresa ha passat d'estar al fons del pou a quedar a un sol triomf de la Copa del Rei. De viure una situació crítica i de sentir xiulets a fer xalar i fer posar de peu dret una grada que torna a lluir amb orgull el vermell. Cada victòria suada, patida, ha estat una descàrrega elèctrica al cor d'un pacient que ha viscut durant jornades en parada cardíaca i que ara torna a donar guerra.

Paciència. El 2-7 de la novena jornada, la dels xiulets per la der-rota contra el cuer, hauria pogut suposar la destitució de Pedro Martínez. Però el club va esperar. També, després de la derrota injusta a Saragossa. I va arribar el triomf per 1 punt contra el Múrcia, la grapa contra el Barça i les victòries agòniques davant la Penya, el València, el Betis, el Baskonia i l'Andorra. Un 8-9 a la classificació molt proper al 9-8 del curs passat i en el qual el duet Martínez-Toolson ha tingut molt a veure.

Equilibri. Ha estat l'altra clau de la remuntada tot i la plaga de lesions, amb una plantilla més compensada i estable des de les renovacions de Mitrovic i Dulkys, i arrodonida per Cvetkovic. El serbi anota, defensa i decideix. Una peça essencial que compta gairebé per victòries (5) els partits que ha disputat (6) i que obligarà el club a meditar molt bé què fer amb ell quan tornin Ferrari i Dani Pérez.