La vida no és altra cosa que una contínua successió d'oportunitats per sobreviure», en paraules de l'escriptor Gabriel García Márquez. En aquestes oportunitats alguns governants hi han trobat la virtut de l'èxit i han sabut aprofitar-les, per això l'escassa importància que s'ha atorgat al canvi. Un procés necessari per arribar a la finalitat més gran. Allà on fins ara hi havia grans problemes per trobar una línia de telèfon i un moment per aixecar l'auricular, ara hi ha una fluïdesa que apaga flames.

Potser aquest canvi de posicionament que un aprecia en determinats dirigents és perquè són grans coneixedors de Winston Churchill, que deia que «millorar és canviar; ser perfecte significa canviar sovint». No cal pensar en finalitats petites quan al teu davant tens un objectiu tan gran com la perfecció justificant el canvi. De persones que han deixat escrites frases cèlebres sobre el canvi n'hi ha de tots els gustos i colors. Tantes, que, per exemple, Leonard Cohen defensa el canvi tot i afirmar que «encara que estic convençut que res no canvia, per a mi és important actuar com si no ho sabés». I hi afegiria que, malgrat tot, benvingut el canvi d'actitud, que pot fer que tot canviï, i alguna cosa fins i tot per bé.

«L'home absurd és el que mai no canvia», escrivia Georges Clemenceau, metge, periodista i polític. I qui vol ser absurd.