El desenvolupament de la democràcia, l'estat de dret i el sistema de benestar públic han donat a les institucions un ampli marge de regulació de l'activitat pública en general, inclosa l'activitat comercial. L'urbanisme disposa d'eines legals importants als ajuntaments i a la Generalitat per orientar de manera molt decisiva el desenvolupament de les ciutats, i ha de ser així per tal que siguin organismes equilibrats, pensats per a les persones i guiats pel bé general. Sovint, controls que són absolutament positius i necessaris arriben a l'extrem i imposen, fins i tot, el model de cadira de les terrasses. Per això crida molt l'atenció que, a Manresa, set superfícies comercials mitjanes s'hagin situat en un sol carrer, el Sant Cristòfol, que no té cap condició especialment favorable per encabir-los i que es veu així encara més congestionat. Altres sectors de la ciutat no disposen de supermercats mitjans i en un carrer n'hi ha a cada cantonada. Les empreses deuen saber si els surt a compte, però sobta que l'administració no hi hagi tingut absolutament res a dir.
