El sociolingüista Gentil Puig va explicar la situació de la llengua a la Catalunya Nord, sobre un estudi de la Universitat de Perpinyà, del novembre del 2004, actualitzat. L'ús real del català demostra que només un 18% l'entén. A l'ensenyament, des del 1951, tan sols un 23% l'utilitza entre 1 i 3 hores en la iniciació. El 50% fa servir les xarxes bilingües que afecten el 6% del conjunt de la població, el 2018, després de 20 anys d'aplicació. I més simbòliques que efectives són les escoles bressoles d'immersió, des del 1976 subvencionades per la Generalitat, però després de 44 anys afecten 700 alumnes, un 50% de la població escolar i no progressa, però també és cert que l'autoodi ha desaparegut. Són conclusions de Gentil Puig, invitat per Òmnium Bages el 4 de gener, que també va parlar de la història de la revista Vallespir que va dirigir diversos anys. Ara se n'ocupa Joan Pau Escudero. Des del punt de vista de la llengua, el rossellonès és una variant septentrional que té una gran influència del llenguadocià, tot i que costa diferenciar on començava el català i acabava l'occità, fins al 1906. El català septentrional de transició, entre el rossellonès i el central, ocupa la franja que va des de Cadaqués fins a la Cerdanya. El lingüista mallorquí Joan Veny diu que està desapareixent per l'estandardització de les llengües i la potència dels mitjans de comunicació. Puig va explicar la història de la llengua des de les tres fronteres històriques de la Marca Hispànica a Catalunya amb relació a l'Al-Andalus, amb els homes de frontera bilingües: català-àrab, durant tres segles. El català neix als Pirineus i a la Catalunya Nord a partir del segle IX i s'anirà allargassant verticalment amb la conquesta arran dels Països Catalans. El tractat dels Pirineus (1659) negociat a Ceret inicia el trauma de la separació. La Revolució Francesa (1789), els trabucaires i carlins a mitjan segle XIX, l'escola pública francesa, laica i gratuïta, té els seus fruits a partir de la Primera Guerra Mundial. El 1951, quan França ha aconseguit la interrupció de la transmissió, crea la llei Deixonne, de protecció al basc, bretó, català i occità, quan ja són llengües mortes: «demencial». El Maig del 68, el català esdevé una contracultura, amb la creació de la Universitat Catalana d'Estiu, on Puig coneix Badia i Margarit i Robert Lafont, els seus directors de tesi. El 1979 va participar al Grup de Sociolingüística Catalana.
Com a precedent de la revista Vallespir, esmenta els Quatre Gats, i les trobades de Manuel Hugué amb artistes com Picasso, a qui retrobarà els estius a Ceret, gent acollidora com Joan Gris i una naturalesa esplendorosa. I del 1927 al 1929, Marc Chagall. Enmig d'aquest ambient pictòric dominant, es constitueix Vallespir. En la primera part, el 1927, escrita en francès, ben feta i literària, va existir fins entrats els anys 30. Es fixen en la poesia de Guillem de Cabestany, un dels grans escriptors en llengua provençal, romànica de cultura, que es difondrà des d'Anglaterra fins a València. Una altra influència de la revista va ser des del 1923 la plaça de braus a Ceret, una tradició que interessa al 50% de la població. I ideològicament es veurà influïda per l'onada nacionalista a partir del 1913, quan Maurice Barrès va escriure La Colline inspirée, donant suport apassionadament al nacionalisme francès. En la segona temporada de la revista, feta per quatre professors universitaris de Perpinyà, s'hi faran articles d'història, cultura i llengua, des del costat francès. Al cap de dos anys, «ens van cedir els drets per iniciar la tercera època». Editada pel Centre Cultural Català del Vallespir, evoluciona amb la incorporació de paisatges, i cares de personatges com Picasso al castell de Ceret rodejat d'amics. Concebuda com un enllaç entre els escriptors rossellonesos del segle passat que recullen els clàssics de la Renaixença catalana, encapçalats per Carles Bosch de la Trinxeria, i la societat rural tradicional. S'estableixen contactes amb escriptors com Miquel Sargatal, que utilitza el català i la variant dialectal rossellonesa que han mamat de joves. El culte del pellot és una història de ciència-ficció que planteja l'any 2050, amb les aventures d'un grup de resistents nord-catalans, quan és prohibit pensar en català. Llengua, clàssica i moderna, història i cultures oblidades i minoritàries, en l'àmbit estatal: Galícia, Occitània, Còrsega, País Basc, Frígia, País de Gal·les, Irlanda..., per acabar amb una auca de Joan Vilamala, amb rodolins pertinents a la Catalunya Nord.
