17 de gener de 2020
17.01.2020

Desjudicialització

16.01.2020 | 23:18

Si en una cosa ha estat rica la revolució dels somriures ha sigut en la utilització de paraules polisèmiques o jocs de paraules ambigües que tenen diferents sentits. Un altre fet interessant és que segons el protagonista volen dir una cosa o una altra.

En aquest moment és a la boca de tots els protagonistes la paraula desjudicialitzar. A sensu contrari vol dir que algú va judicialitzar. Ràpidament el «culpable» de la judicialització resulta ser Mariano Rajoy. No seré jo qui justifiqui certes accions del govern del Partit Popular referents a la crisi a Catalunya, però convindran amb mi que els dirigents dels procés no l'hi van posar gens fàcil. Realment va ser el govern Rajoy qui va judicialitzar? O potser seria millor dir que va ser la Generalitat, amb les seves tres màximes institucions –President, Govern i Parlament–, no fent cas dels diversos advertiments dels seus propis lletrats, del Consell de Garanties Estatutàries i del Tribunal Constitucional, qui va judicialitzar la política catalana? Si som rigorosos hem de dir que després del ple del 6 i 7 de setembre totes les accions que es portessin a terme eren manifestament il·legals. Els polítics de la majoria parlamentària d'aquest país van decidir, no ja ignorar, sino abolir la Constitució i l'Estatut a Catalunya.

Van ser ells amb els seus actes els qui van judicialitzar la vida pública catalana. Això és tan senzill d'entendre com aquell que se salta tres semàfors en vermell i després es troba un control de la policia, el mínim que li pot passar és que el portin davant del jutge i li prenguin el carnet, i si es fa escàpol, no pateixi que ja vindran a casa a buscar-lo.

No entraré en el debat tan grapejat de cop d'estat, rebel·lió, sedició o desobediència. El cert i veritat és que els responsables polítics de Catalunya van portar el país a un procés revolucionari on aboliren les lleis màximes i les van substituir per d'altres anomenades popularment «de desconnexió». Dit això, podem estar segurs que qualsevol governant del món occidental hauria fet exactament el mateix, posar el cas en mans de la justícia. Algú es creu que a Bèlgica, Alemanya, Regne Unit, Canadà o Estats Units, arribats aquí, haurien fet quelcom diferent?

Però tornem al principi, què entenem per desjudicialitzar? Hi ha diferències d'interpretació segons el protagonista, però sembla que el denominador comú és treure el procés de la Justícia. Home, doncs no sembla gaire possible d'aconseguir.

Per al que tenim a la Casa dels Canonges, desjudicialitzar vol dir que no sigui inhabilitat pel Tribunal Suprem. Ell, que es va passar pel folre la llei electoral, sota la qual es va presentar, i els diversos advertiments de l'autoritat electoral.

Per als que tenim al Parlament Europeu, desjudicialitzar significa que en el moment en què s'hagi de votar el suplicatori –el permís per ser jutjats– els diputats hi votin en contra, ens hem fet europarlamentaris per continuar escàpols, més o menys com Ruiz Mateos a la seva època, em sembla que serà que no.

Per als que tenim a la presó, desjudicialitzar vol dir que siguin amnistiats. No indultats, sinó amnistiats. Amnistiats no ho poden ser perquè la Constitució ho prohibeix expressament a l'article 62. I no volen ser indultats perquè haurien de reconèixer que varen desobeir les lleis i a més haurien de mostrar penediment, i no estan disposats ni a una cosa ni a l'altra, volen sortir de la presó dient «ho tornarem a fer».

A mi no se m'acut què vol dir desjudicialitzar, no deu ser que el que diuen és que volen la impunitat? Oi que dit així sembla molt fort? Que boniques són les paraules del procés.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit