El premi Joaquim Amat-Piniella arriba aquest any a la vintena edició. Un guardó que no ha tingut una vida fàcil -emulant l'escriptor i supervivent de l'horror nazi que li dona nom- des que l'any 2000 engegués la seva trajectòria amb una ambiciosa aliança entre Òmnium i Columna, que, llavors, s'adreçava a novel·les històriques inèdites que reflectissin algun moviment social contemporani. Però sis anys després, amb quatre guanyadors, dues convocatòries desertes i la retirada de l'editorial, l'Amat-Piniella de novel·la es va reformular sota el perill de desaparèixer. Dels inèdits es va passar a reconèixer una obra ja editada i el premi va tornar a alçar el vol sense el risc de convocatòries desertes per manca de qualitat i d'originals, i jugant la carta de noms de solvència constrastada. Una fórmula -tan discutible com eficaç- que arriba fins avui i, des de l'any passat, amb una dotació econòmica de 2.000 euros. Convocat per Òmnium Bages-Moianès i l'Ajuntament de Manresa, el premi s'ha mantingut, en essència, per homenatjar l'escriptor manresà a casa seva. És una bona raó.