18 de gener de 2020
18.01.2020

Amb quina violència parlen

17.01.2020 | 23:23

Així denuncia el Salm 58 l'actitud dels qui tenen llavis que «semblen punyals» i que van «gru-nyint com els gossos». I el salm 63 blasma els qui «esmolen la llengua com espases» i «tiren com fletxes paraules verinoses».

He recordat aquests salms, per l'esbroncada amb crits, insults i exabruptes que hi ha hagut a la investidura del se-nyor Sánchez com a president del govern espanyol.

Els insults demostren la falta de respecte per l'adversari. Però, com és que alguns polítics insulten impunement?

El qui fou alcalde de Getafe, el socialista Pedro Castro, anomenà «tontos de los cojones a los que votan a la derecha». I l'exalcalde popular de Valladolid Javier León de la Riva, referint-se a qui va ser ministra de Sanitat Leire Pajín, digué: «Cada vez que le veo la cara y esos mor-ritos pienso lo mismo, pero no lo voy a decir aquí». Per això alguns polítics es posen la mà davant la boca quan parlen! Però que poc de fiar són, quan tenen por que puguem saber què diuen

La senyora Esperanza Aguirre digué: «Hemos tenido la inmensa suerte de darle un puesto a IU, quitándoselo al hijoputa». La «perla» de la senyora Aguirre anava dedicada a Fernando Serrano, un dels exconsellers de Caja Madrid, també del PP.

Carlos Fabra, expresident de la Diputació de Castelló, anomenà «hijo de puta» el diputat socialista Francesc Colomer, i la filla de Fabra, al Congrés, digué el seu «que se jodan». També l'expresident de la Diputació de València Alfonso Rus anomenà «gilipolles» els professors que diuen «aleshores» i «gairebé». I encara afegia: «Em vaig quedar a gust amb eixos pocavergonyes». O el senyor Juan Cotino, que dirigint-se a la diputada de Compromís Mònica Oltra assegurà: «Si fos el seu pare tindria vergonya de tindre una filla com vostè, però com possiblement no el coneix». I González Pons, referint-se a un pres d'ETA, malalt de càncer: «Por duro que sea ver a una bestia fuera de la cárcel».

El diputat Joan Tardà cridà: «Mori el Borbó» i Manuel Fraga demanà que als nacionalistes (no als espanyols) «los habrían de colgar de algún sitio». José Bono, del PSOE, deia que «los del propio partido son unos hijos de puta» i José M. Aznar afirmà que «los votos que no van al PP, van a ETA», al mateix temps que acusava Rodríguez Zapatero de «ser cómplice de terroristas».

Certament que l'insult no afavoreix la bona convivència, sinó que l'enrareix. L'Evangeli ens ensenya a fugir de l'insult: «Aquell qui digui al seu germà, estúpid, serà condemnat» (Mt 5:22) i Sant Pau: «Lluny de la vostra boca ira, indignació, ultratges» (Col 3:8).

L'apòstol demanava als cristians que «no insultin ningú» (Tt 3: 2), sinó que siguin «pacífics i moderats» i mostrin «una gran dolcesa».

Els polítics que parlen guiats per les vísceres i no pel cervell, haurien de retrobar el respecte per l'adversari i no caure en l'insult o el menyspreu.

Per això el papa Francesc va dir que l'insult, que «moltes vegades neix de l'enveja, és una porta que s'obre, és començar un camí que acabarà matant».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit