Al Festival Internacional de Màgia celebrat a Manresa fa uns dies, a una part del públic li va cridar l'atenció la presència de dones fent màgia. Com si les magues només servissin per tirar les cartes del tarot, llegir les mans i guarir els espatllats. Encara convé recordar que les dones són magues per naixement i des d'allò de la costella d'Adam. ¿Que potser no és conrear l'art de la màgia ocupar-se al mateix temps de pujar els nens, tenir-ne cura quan els costa dormir o estan malalts, dur-los al metge, preparar-los cada matí l'esmorzar, estar al cas dels avis, omplir el cistell de la compra, anar a la feina i col·laborar amb l'Ampa de l'escola? I tot això sense cap altre truc que les dues mans i les vint-i-quatre hores del dia. És cert que també hi ha homes que freguen els plats, com hi ha dones que controlen el nivell de l'oli del cotxe. I segurament trobaríem algun home capaç de fer dues coses alhora, sempre que una d'elles fos respirar.

Tradicionalment les magues han estat associades amb les fetilleres i, temps ha, amb les harpies i les bruixes granelludes, els gats negres i les escombres voladores. Ara les bruixes han passat a la història, però no pas les escombres i la neteja, una altra tasca delegada a les dones, bé siguin les de casa o les anomenades dones de fer feines.

El fet és que ara hi ha qui se sorprèn quan, dalt d'un escenari, una maga parteix un home per la meitat, el fa desaparèixer per uns minuts o li treu els calçotets, sense desvestir-lo, per darrere el coll de la camisa, tal com feia Merche Mar, la gran vedet del desaparegut teatre El Molino del Paral·lel.

A una dona no li cal disfressar-se de mentalista i posar-se una corbata per endevinar el pensament de l'home. No li cal cap bola de cristall per saber que l'endemà, com avui, li tocarà fer tot allò que l'home, aclaparat per tantes hiperresponsabilitats, prefereix no fer. No hi ha com haver nascut bruixot.