Hi ha coses que no entenc. Potser no m'hi fixo prou. No entenc que Tribunal Suprem digui que l'ús «predominant» del sòl al barri manresà de Valldaura no és el residencial sinó l'industrial. Parlem del mateix barri?

Això de l'ús «predominant» apareix a la sentència que permet a l'empresa Pymsa continuar fent soroll a les instal·lacions situades on es dedica a transformar arbres tallats en pals de telèfon. Només cal una passejada per l'indret -si no els ve a tomb, poden fer-la amb Street View- per adonar-se que al carrer Jorbetes, davant de la Pymsa, hi ha blocs de pisos d'ús residencial; que al carrer del Bruc, davant de la Pymsa, hi ha blocs de pisos d'ús residencial; i que al carrer de Mossèn Vall, davant de la Pymsa, hi ha un centre educatiu de formació professional, que només des de la ironia podríem qualificar d'activitat industrial.

Interpreto que el tribunal Suprem no s'ha fixat en el barri sinó tan sols en l'illa, l'espai delimitat per quatre carrers que l'empresa ocupa en un 81 %. Segons aquest criteri, qualsevol indústria que ocupi més de la meitat d'una illa de cases pot fer la punyeta no només als que viuen a l'altra meitat, sinó als de les altres illes del seu voltant.

Potser les coses haurien anat d'una altra manera si els magistrats s'haguessin pres la molèstia de viatjar a Manresa per examinar amb els propis ulls l'objecte del plet i el seu veritable entorn. Però d'això no en tenen gaire costum els qui llueixen complicades punyetes a les bocamànigues de la toga. Per a ells la justícia consisteix a seure, llegir i escoltar. I d'aquesta manera només s'aconsegueix una percepció de la realitat que és pàl·lida, deforme i incompleta, com ombres a la paret de la caverna de Plató.

L'altíssim tribunal ignora la realitat urbana i social del barri i només es pregunta si el «Mapa de Capacitat Acústica» de l'Ajuntament perimetra zones així o aixà. Que els magistrats ignorin la vida i es quedin en la casuística administrativa d'uns papers sense ànima és una tradició que alimenta els ingressos dels bufets d'advocats i dona avantatge al qui pot pagar els millors. Aquest avantatge, d'entrada, hauria de ser per a l'Ajuntament, que té un pressupost considerable, però en el cas que ens ocupa no ha estat així. Ni en aquest ni en uns quants d'anteriors, ja que la caixa comuna de la ciutat ha hagut de pagar sentències urbanístiques considerablement oneroses.