Manresa serà el que serà depenent de la relació que vulgui tenir amb Barcelona». La frase és de Jordi Valls, alcalde de Manresa entre 1995 i 2006, després conseller de la Generalitat i ara directiu del grup Suez, en una entrevista d'aquest diari (4 de gener). «Hi ha molta gent que va a Barcelona. És una opció, la de viure en una ciutat còmoda i tranquil·la, però fer el procés de desplaçar-se. Manresa viu amb això. Ho ha viscut sempre. Jo deia que Manresa serà el que serà depenent de la relació que vulgui tenir amb Barcelona. Per què? Perquè Barcelona cada vegada tindrà més pes». L'Ajuntament de Manresa i el Consell Comarcal no han decidit si volen un enllaç ferroviari directe amb l'aeroport, però tenen molt clara la reivindicació que el trajecte fins al centre de Barcelona en transport públic baixi per sota dels seixanta minuts.

D'acord amb els estàndards actuals, una hora de viatge és el radi que delimita els perímetres de les àrees metropolitanes reals. Manresa desitja formar part de la barcelonina sense perdre la independència municipal. Arribar a l'aeroport sense transbordar a Sants estaria bé, però els cent minuts de viatge que es calculen suposen un guany d'uns set minuts respecte de la millor combinació actual (FGC fins a Fira i allà agafar la L9). El veritable guany de temps arribarà quan s'escurci el viatge fins a Barcelona; aquesta és la demanda del territori a la qual la Generalitat respon amb un concert de violí.

Fa més de trenta anys el pujolisme va utilitzar el concepte alarmant de «Manresa, barri de Barcelona» per girar la identitat local contra els socialistes pel suport d'aquests a la Corporació Metropolitana, que la Generalitat havia condemnat a mort. Al cap de tres dècades hi ha una entesa transversal d'entitats i polítics del Bages per situar la comunicació amb Barcelona al capdamunt de les prioritats en matèria de transport, ja que milers de manresans i de bagencs en fan ús cada dia per anar a guanyar-se la vida.

Millorar el tren -i desdoblar la C-55, i fer gratuïta l'autopista- no convertirà Manresa en un barri de Barcelona, sinó que farà més còmode el paper de ciutat petita en la qual molts habitants treballen a la gran urbs, i a la qual potser vindran a residir famílies d'allà expulsades pel preu de l'habitatge. Aquesta és una perspectiva amb aspectes negatius i positius, i tocarà gestionar-los perquè el balanç jugui a favor de la prosperitat sense perjudicar la identitat.