Els ocupants de l'aparell de l'Estat tenen por als ciutadans. Parlen en el seu nom, afirmen que treballen per ells, els atribueixen la legitimació de les institucions, però al mateix temps actuen com si només ells tinguessin dret a prendre decisions pel bé de tothom. És una barreja de paternalisme i autoritarisme que ajunta els interessos dels qui volen continuar remenant cireres i els qui s'atribueixen la condició d'elit sàvia en contraposició de la massa inculta i tradicionalment «ingovernable». La regulació dels referèndums és una mostra eloqüent d'aquesta visió que Pedro Sánchez no té cap ganes de modificar, ans al contrari: retornar al Codi Penal el delicte de referèndum il·legal s'apunta com un contingut del paquet que també inclouria suavitzar el delicte de sedició per escurçar la durada de la pena als condemnats del Procés. Aquesta és la proposta: sortiran abans en llibertat, però si compleixen l'«ho tornarem a fer» la garrotada serà més inclement encara.
Els malfiats pares de la Constitució la van fer molt restrictiva amb els referèndums, ja que s'hi atribueix en exclusiva al Govern la capacitat de convocar-los i d'autoritzar que siguin convocats per altres administracions. Segons el literal de la llei suprema, si un ajuntament vol posar a consulta amb urnes la mena d'arbres que han de fer ombra a una nova avinguda, ha de demanar permís al Consell de Ministres. Naturalment, no és per un cas d'aquesta mena que s'ha adoptat un model tan tancat, sinó per impedir que es contradiguin les decisions dels governants. Els defensors de la restricció solen posar els impostos com a exemple: afirmen que no n'hi hauria cap si els sotmetessin a referèndum. La tesi pressuposa l'infantilisme de la ciutadania, a la qual es considera incapaç d'entendre la relació entre la fiscalitat i els serveis públics, quan aquesta comprensió és del tot possible si la informació és transparent i entenedora -un requisit menys habitual del què caldria.
No costa endevinar que el retorn del referèndum no autoritzat a la categoria delictiva s'adreça a espantar els partidaris que els ciutadans de Catalunya -o d'Euskadi, o d'on sigui- mostrin a les urnes la seva adhesió o rebuig al projecte d'un Estat independent. Els titulars de l'Estat es passen el dia recordant la sobirania indivisible del conjunt del poble espa-nyol, però desconfien que l'argument sigui prou fort per negar conseqüències al resultat d'una consulta territorial.
