Francesc Torralba és un dels nostres pensadors més lúcids. La seva aproximació serena a un present ple d'inquietuds i de perplexitats il·lumina la nostra mirada. Acreditat professor universitari, és autor d'una bibliografia on l'anàlisi rigorosa conflueix d'una manera fecunda amb la claredat expositiva. Ara ens ofereix el llibre Món volàtil. Com sobreviure en un món incert i inestable. En vint-i-set capítols breus Torralba posa damunt la taula consideracions interessants per entendre la transformació accelerada de la nostra societat. Des d'una perspectiva alhora crítica i equilibrada, Torralba hi formula observacions encertades i oportunes. Ho fa sense negligir aportacions fetes per personalitats que ens ajuden a interpretar i a descriure els fenòmens actuals més rellevants. Torralba hi constata la provisionalitat i la precarietat del clima en què es desenvolupen les nostres vides. A Món volàtil hi ha una denúncia del pes que han adquirit l'obsessió per la immediatesa, la hiperestimulació audiovisual i la tendència a la banalització, al predomini del que és superficial, inconsistent, fàcil. A Món volàtil Francesc Torralba reivindica el paper que les humanitats han de tenir dins el procés educatiu. I lamenta l'afebliment del compromís, de la responsabilitat, de la utopia generosa. En fa culpable un individualisme exacerbat, obsedit pel plaer i el confort, pel guany, pel consum. Torralba relativitza les amistats de les xarxes amb vides exhibides impúdicament en el gran oceà virtual. S'hi refereix com a «hologrames de somnis». I reclama, evocant Aristòtil o Ciceró, que l'amistat sigui concebuda com un vincle de qualitat. En un sentit semblant Torralba ens adverteix contra «la felicitat low cost» i la contraposa amb «la que es relaciona amb la consecució d'un fi noble i difícil, amb un ideal col·lectiu», com la igualtat, la llibertat o la fraternitat. Francesc Torralba observa amb reserves la solidaritat induïda des dels mitjans de comunicació de masses, perquè no comporta «una fonda i radical empatia amb el destí de l'altre». Filòsof de fonaments cristians, Torralba constata amb desassossec la proliferació d'ídols menors tractats com a déus antropomòrfics que al capdavall són mites efímers que aviat seran substituïts per d'altres. Francesc Torralba dedica dins de Món volàtil un seguit de capítols al que en diu «paraules prohibides». Són mots que es refereixen a conceptes, valors, realitats... que s'esquiven. Es defuig el compromís que comporta risc. S'amaga la dependència i se situa en el territori de la marginalitat. S'exigeix la connexió permanent: el mòbil per a molts adolescents i joves és «l'artefacte que fa possible el nexe social, la comunicació grupal, el vehicle d'iniciació tribal». La salut es converteix en objecte d'adoració i s'obvia la fragilitat inherent al cos humà. L'èxit esdevé un tòtem espiritual i «no es concep el valor pedagògic inherent al fracàs». La humilitat està desacreditada i cal viure com si no haguéssim de morir. Món volàtil ens convida a pensar-hi.